Viles i Gents

El blog Viles i Gents (http://vilesigents.blogsome.com/) retrata (com cap altre) la història d’una lluita sense treva pel reconeixement oficial de la llengua catalana a la Franja de Ponent. Té els orígens en una històrica columna que s’ha anat publicant en català al setmanari “La Comarca” d’Alcanyís durant els darrers 10 anys. La seua aparició va ser un fet realment històric ja que era el primer cop que una publicació en castellà admetia algun article en la nostra llengua, la qual cosa, per modesta que es pugui considerar, suposava tot un èxit. Tot un seguit d’amants de les lletres i la llengua nostrada l’han tirada endavant durant aquest llarg període de temps i han aconseguit un bon nombre de lectors que s’han acostumat a llegir amb la nostra llengua. Se n’ha parlat a bastament d’aquesta columna i de la tossuderia dels seus impulsors que no han defallit mai en les seues conviccions. Més recentment, varen decidir obrir aquest bloc, que inclou els esmentats articles d’autors diversos, per tal de donar-los publicitat a través de la xarxa, i també han publicat un llibre que porta aquest mateix nom. Viles i gents, doncs, pren una gran volada reivindicativa per camins diversos de l’àmbit literari i informatiu, amb la ferma voluntat d’aconseguir la plena normalització de la llengua catalana a les comarques de la Franja de Ponent, administrativament aragoneses.

Fa molts anys que segueixo les difícils passes dels escriptors que conreen el català arreu de les comarques de la Franja i, sobretot, al Matarranya. Sóc soci de l’Associació Cultural del Matarranya, amb la qual cosa periòdicament rebo totes les seues publicacions. He escrit nombrosos articles sobre autors comarcals matarranyencs, amb la idea d’enlairar la modesta carrera literària d’aquests escriptors nostrats que porten encesa la flama de la llengua tothora. També sóc subscriptor de la revista “Temps de Franja”, que es publica a Calaceit i ens dóna una idea acurada de la realitat sociopolítica i cultural de la regió. Els noms dels impulsors de Viles i Gents em són familiars des de fa molt temps: Tomàs Bosque, Josep Miquel Gràcia, J. Antoni Carrègalo, Josep Puche, Natxo Sorolla, Carles Sancho, Lluís Rajadell, etc.

Durant la temporada passada de l’espai radiofònic Lletres Ebrenques (Antena Caro Roquetes, 96.0 fm), vàrem dedicar un programa al novel·lista de Vall-de-roures, Lluís Rajadell, durant el qual férem cinc cèntims de la seua obra literària i la seua carrera periodística. Enguany ja tenim previst dedicar-ne dos més als literats de la zona: el primer a Guillem Nicolau, rector de Maella i cronista al servei del rei Pere III el Ceremoniós, i un altre a l’enyorat poeta Desideri Lombarte. Durant aquest homenatge tindrem la possibilitat de parlar amb la gent de Viles i gents, que han aconseguit coses importantíssimes per a la cultura nostrada al Matarranya. Vaig assistir a la II Trobada d’escriptors ebrencs celebrada a Fondespatlla aquest estiu, organitzada per aquella màquina de fer cultura que li diuen Octavi Serret, llibreter de Vall-de-roures, en la qual es va presentar aquest bloc i també la pàgina web franja.kt. Sóc assidu d’aquesta web que tira endavant el jove sociòleg Natxo Sorolla de Pena-roja de Tastavins, al qual he de felicitar pel seu dinamisme i per la seua gran aportació a la nostra cultura.

Viles i Gents representa, doncs, una lluita ferotge per la nostra dignitat cultural. Els diferents redactors parlen de llengua, cultura, llibres, discs…essència. Esperem que el català aviat sigui reconegut a l’Aragó mitjançant una Llei de Llengües que no quedi en poca cosa (com sempre passa en temes referents al català) i que proliferin les columnes i els blocs en la nostra llengua arreu de la Franja.

Ens quedem amb els versos del veterà cantador de La Codonyera i articulista, Tomàs Bosque, que són un crit veritable envers la dignificació de la llengua dels pares: Vols dir amic cantor/ que el vostre chapurreau d’Aragó/ és clara llengua, és català del bo/. Sí venerable senyor/ Veniu només al Guadalop/ i els camperols d’ací/ sens gaire esforç/ us donaran una lliçó.

Emigdi Subirats 19 d’octubre del 2007

Columna publicada per Carmeta Pallarés a La Comarca, divendres 5 d’octubre del 2007, pàg 28.

En la zaguera columna del ‘Viles i gents’ lo Carrégalo reflexionave sobre les persones que, según ell, deuen llegir los seus escrits. Ne contave diau. Espero amic meu que te dedicos a una professió que no tingue res a veure en los números, perqué si per a tot saps contar tan bé vas arreglat. A mi, que en les matemàtiques estic renyida des de que puc enrecordar, me n’ixen per lo menos un bon grapat més. Per a empezar jo ja sic la que fa onde. Perqué te llegisco des del primer dia. De tots los que firmen eixa columna, ho sento pels atres, eres lo que més m’agrade, i te diré lo per qué. Primer perqué eres lo més senzillo i pla, toques los temes en sentiment, poses sempre una nota d’humor i sobretot se note que vols de verdat a este ‘raconet’ de tiarra, encara que estigues apartat d’ella, com me passe a mi. I segundo, perqué me recordes una barbaritat al Desideri. Ell va ser l’única persona que me va entendre quan jo vai empezar a escriure en ‘xapurreau’, no me va qüestionar que jo l’anomenara així, perqué va posar per davant l’orgull i lo respeto que li tenia i lo que volia que li tingueren los demés. Així que ja ho saps, quan estigues recluit com un flare recorda que jo, la número onde, te llegisco sempre. I espero fer-ho uns quants anys més. ¡Animeu-tos bona cosa!

http://bloc.balearweb.net/post/144/16898

Qüestió ortogràfica
(Article publicat en castellà al Diario de Teruel, el dia 4 de dessembre)

La polèmica endegada arreu de tota Espanya sobre la declaració que se’n fa en el projecte d’Estatut de Catalunya, en denominar a aquesta com una nació, ha fet buidar els tinters per a omplir milers i milers de fulls dels diaris i ha ocupat hores i hores de programació a les emissores de radio i de televisió. Tothom en sap molt d’aquesta qüestió: hi ha qui es declara expert en dret constitucional per dissentir frontalment; també qui expressa la seua opinió contrària, d’una forma visceral i sense justificació; algú que relativitza el tema per cercar un acord entre les parts; uns altres més, proposen sortides transaccionals; i finalment per a no fer més llarga la llista, tots els que defensen, des de Catalunya, l‘article primer del projecte, aferrissadament.
No és un tema brèvol, ateses les discussions, les posicions de sortida i els desficis que proporciona a polítics i tertulians. Serà difícil arribar a un acord perquè, enmig d’aquest enrenou, hi ha una cosa que es diu “sentiments” que no obeeix a codis ni a lleis i és de difícil enteniment des de l’altra part de la negociació. Si a això que he dit hi sumem la forçada crispació de la societat civil (així es diu ara), el tema podria semblar irresoluble.
Amic lector: a grans problemes, petites solucions. Jo en tinc una preparada, la qual pot semblar irrellevant o poca-solta, tot i que la he reflexionada força. És una solució ortogràfica: quan es faci referència a la nació catalana —o a alguna altra en el futur— sempre s’escriurà amb minúscula (nació), i quan ens referim a la Nació espanyola en general, amb majúscula (Nació). Penseu profundament sobre aquesta diferenciació i trobareu prou raons per a fer-la vàlida. El vers de José Antonio Labordeta “no nos dejan ser nación”, hauríem de canviar-lo per “ya nos dejan ser nación”. I amb aquesta deseixida cobla m’acomiado:

Aragó serà nació,
i Espanya, la Nació gran:
una neix dels sentiments,
l’altra és una i important.
José Miguel Gràcia
(Economista i poeta)

(Traducció de l’article de Cándido Marquesán Millán del DIARIO DE TERUEL, de 16 de novembre de 2005)

Cada vegada més, la dreta espanyola s’està mostrant més rància. Vam poder comprovar-ho clarament en el debat sobre l’Estatut de Catalunya. No canvia mai. Es mostra impertorbable i encastellada en la defensa d’uns principis caducs i passats. Sempre arriba tard i fora de temps. Va quedar sola en un racó. Ella i els seus dirigents sabran a on volen anar. Com pot negar-se a debatre una proposta, presentada pel 88% de les forces polítiques d’un Parlament Autonòmic? Com pot entendre’s que el senyor Rajoy s’absenti de la Cambra, mentre parla el portaveu del partit del Govern? D’aquestes i altres qüestions més, podríem parlar, però aquestes dues ja són prou greus. En quant a la primera, el negar-se a admetre a tràmit el debat sobre l’Estatut, és un comportament irresponsable en una força democràtica i encara més, si es tracta del primer partit de l’oposició de l’arc parlamentari. Per més voltes que li dono, no puc entendre-ho. La principal força de la democràcia està en la paraula, en el diàleg i en el debat. És la seua essència. Renunciar al debat, pot deure’s a dues raons: o no és demòcrata, o no té propostes alternatives. Qualsevol de les dues és lamentable. En quant a la segona, absentar-se mentre parlava el senyor Pérez Rubalcaba, tampoc puc entendre-ho. O pot ser que si. És desconèixer les normes de la democràcia. El senyor Rajoy devia almenys escoltar, ja només faltava que no ho fes. Fer oïdes sordes a la postura del grup parlamentari que sustenta al Govern de la Nació, és un menyspreu tant als votants del Partit Popular com als del Partit Socialista. Els dirigents polítics, en les seues actuacions, han ser exemplars i transmetre determinats comportaments i valors democràtics a la ciutadania. Per altra banda als Rajoy, Acebes, Zaplana, se’ls va enviar missatges de la resta de les forces polítiques. Rodríguez Zapatero els va demanar que es sumessin al debat. Els van dir coses d’enorme calat, baldament no hi ha pitjor sord que aquell que no vol escoltar. El president els va assenyalar que difícilment pot tenir una visió d’Espanya un partit que està perdent cada vegada més protagonisme polític a Euskadi i Catalunya. El senyor Carod Rovira li va donar les gràcies, en gallec, a Rajoy, perquè el seu comportament li estava produint una gran rendibilitat al seu partit. De Madre li va preguntar, al senyor Rajoy, vista la seua solitud, si és que tots els partits estaven equivocats, i ell era l’únic posseïdor de la veritat. Va ser inútil. No va servir de res. Ells, tretze són tretze. Es van mantenir impertèrrits. No es van moure ni gens ni mica. Ni un gest ni una simple concessió al diàleg. Els gestos i els posats del senyor Acebes produeixen a qualsevol ciutadà normal, un autèntic calfred. Dóna la sensació que el guió estava ja dissenyat i exposat pel gran i infaust comentarista radiofònic de la COPE, transmissor, a tort i a dret, de valors evangèlics amb el beneplàcit i l’aquiescència de la Conferència Episcopal. Ignoro i ignoren la majoria dels espanyols on van els Rajoy, Acebes i Zaplana, encara que el que sí sabem és d’on vénen. No pot, ni deu, ni es mereix la societat espanyola, plenament democràtica i moderna, tenir una dreta com aquesta, ancorada en el passat i que predica la fi del món. Els temps van en un altra direcció.

Historiador

L’exposició itinerant ‘La llengua catalana a l’Aragó’ editada per l’Associació Cultural del Matarranya i que es va presentar a l’agost a la Trobada Cultural del Matarranya a Massalió té el següent calendari:
A Massalió del 6 al 28 d’agost.
Al Palau Moncada de Fraga, coincidint amb l’Escola d’Estiu de la Franja del 5 al 11 de setembre.
A l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona del 13 al 29 de setembre (dia 28 a les 19h: xarrada i visita guiada a l’exposició).
Al Casal Cultural de Mollet del Vallès del 30 de setembre al 12 d’octubre.
A l’IES Bajo Cinca de Fraga del 14 al 26 d’octubre.
A la Sala Cultural de Pena-roja del 27 d’octubre al 5 de novembre coincidint amb les Jornades Culturals de la Comarca del Matarranya.

‘Temps de Franja’ setembre-octubre.

(Traducció de la columna El contorno del Ramón Mur en el Diario de Teruel del dia 7 d’octubre)
En El contorno d’ahir vaig fer una relliscada, de la qual em considero únic responsable. La Diputació de Terol no és Foral sinó Provincial. A primera hora del matí, un bon amic em va advertir de l’equivocació. Gairebé al uníson exclamarem els dos pel telèfon mòbil: “No estaria malament que fos foral!” Aragó també va tenir furs i els va perdre en les albors del segle XVIII. Malgrat tot, la Constitució reconeix avui els drets històrics d’Aragó dels quals emana la mateixa legitimitat foral d’altres comunitats properes. L’Estatut d’Autonomia d’Aragó, en la seva disposició addicional tercera, assenyala que “l’acceptació del règim d’autonomia que s’estableix en el present Estatut no implica la renúncia del poble aragonès als drets que com a tal li haguessin pogut correspondre en virtut de la seva història, els quals podran ser actualitzats d’acord amb el que estableix la disposició addicional primera de la Constitució”, la qual puntualitza: “La Constitució empara i respecta els drets històrics dels territoris forals. L’actualització d’aquest règim foral es portarà a terme, si escau, en el marc de la Constitució i dels Estatuts d’Autonomia”. Res més que afegir. Un altre sofert lector em va recordar que el vigent Estatut d’Autonomia d’Aragó contempla i respecta la nostra diversitat idiomàtica. En efecte, l’article 7 estableix que “les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó gaudiran de protecció. Es garantirà el seu ensenyament i el dret dels parlants en la forma que estableixi una llei de Corts d’Aragó per a les zones d’utilització predominant d’aquelles”. A pesar d’haver-se intentat, queda per complir el mandat exprés que recull aquest article perquè una llei reguli el dret a expressar-se en aquestes “modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó” així com el seu ensenyament en les demarcacions territorials bilingües. Ahir em vaig limitar a recordar que la futura llei serà enllumenada aviat per les Corts i em felicitava, com em felicito, perquè així sigui. Però, per evitar malentesos, aclarit queda. © 2005 Diario de Teruel

Molt més que un detall (Ramón Mur)

(Traducció de la columna El Contorno d’en Ramón Mur en Diario de Teruel del dia 6 d’octubre de 2005)

“El president de la Diputació Provincial de Terol, Miguel Ferrer, va estar, la setmana passada el pregoner de les festes de Valjunquera. El dilluns vaig tenir ocasió de saludar-lo a Terol, però em vaig oblidar de felicitar-lo —no ho sabia— per haver començat el seu pregó de Valjunquera en el català d’Aragó, el del Matarranya, que es parla en aquesta població. Em sembla molt més que un simple detall o una deferència amb els veïns de Valjunquera. El president de la Diputació no és ciutadà bilingüe i cap obligació tenia d’haver-se ocupat en dirigir unes paraules en l’idioma matern de les persones a les quals s’anava a dirigir en un poble de la província de Terol. No tenia motiu per a sentir-se obligat perquè la llengua d’aquesta part de la província no és aquella que va aprendre al néixer. Per això mateix aquest tipus de comportaments s’agraeixen més. Segur que a Valjunquera no ha passat desapercebuda aquesta salutació en català del president de la Diputació. En la corporació provincial hi ha diversos diputats bilingües, els quals també s’ho reconeixeran. Aquest assumpte del bilingüisme no es pot obviar. Cal procurar no polititzar el pròxim debat lingüístic, com va dir el sotspresident del Govern d’Aragó, José Ángel Biel a les Corts en ocasió del debat sobre l’estat de la comunitat autònoma. Però també va dir que el nou Estatut d’Aragó, el reformat, haurà de reconèixer “els nostres senyals d’identitat, el nostre Dret, la nostra història, les nostres llengües pròpies…” I el debat es reproduirà de forma institucional amb la Llei de Llengües, el projecte de les quals remetrà en breu el Govern d’Aragó a les Corts. Molts temen aquesta situació, uns altres l’afrontem amb expectació i esperança perquè d’un temps enllà esperàvem viure-la. Fa molt de temps que hauria d’haver-se abordat el debat lingüístic, per complicat que sigui. Precisament perquè és un assumpte espinós, no es pot eludir. Ha arribat el moment, benvingut sigui. Per això les paraules d’en Ferrer en català són molt més que un simple detall”.

José Miguel Gràcia

Diu que va votar en contra de considerar LIC tota la llera per culpa “de CHA”

REDACCIÓ/Alcanyís

El portaveu parlamentari d’IU, Adolfo Barrena, desmenteix els arguments oferts per CHA respecte al seu rebuig a una iniciativa debatuda en les Corts d’Aragó que instava al Govern aragonès a declarar tot el riu Matarraña com Lloc d’Importància Comunitària (LIC) dintre de la Xarxa Natura 2000.

Els motius pels quals Barrena va votar en contra de la iniciativa van anar “per considerar inacceptable l’exercici de filibusterisme polític del que feia gala CHA, presentant com pròpia una proposta recollida en el Dictamen sobre el Riu Matarranya” que el passat 27 de juliol havien acordat les organitzacions del Matarranya.

Segons la formació d’IU, “CHA va registrar una iniciativa en les Corts, en la qual es recollia una de les propostes del Dictamen”. Per això, Barrena havia reservat la seva opinió per a expressar-la en la Comissió de l’Aigua, òrgan de participació al que el Matarranya elevava el seu dictamen.

Segons Barrena, és “maldestre i mesquina l’afirmació que fa la diputada de CHA, Yolanda Echevarría, a l’afirmar que IU no va votar a favor per pensar que el seu vot anava a quedar dissimulat al costat del d’altres grups i no anava a transcendir”. Segons continua IU, “amb aquesta brillant argumentació -desmentida perquè IU va votar amb altres tres grups- es veu la forma de fer política de CHA que busca la diferenciació clara d’interès partidista”.

Per a Barrena, aquesta forma de fer política “duu a CHA a la incoherència que manifesta en temes, com declarar-se pantanera en llocs com Mularroya, i tot el contrari en uns altres com Torre del Comte”.

CHA critica la negativa de la resta de grups parlamentaris
REDACCIÓ / Alcanyís

La Comissió de Medi ambient de les Corts d’Aragó ha rebutjat la Proposició No de Llei de Chunta Aragonesista (CHA) que instava al Govern aragonès a declarar tot el riu Matarranya com Lloc d’Importància Comunitària (LIC) dintre de la Xarxa Natura 2000.

Tots els partits van votar contra la citada petició, excepte CHA, adduint que aquesta qüestió ha de veure-la primer la Comissió de l’Aigua i en tot cas estudiar-se quan s’analitzi l’acord arribat entre regants i organitzacions ecologistes sobre la presa de l’embassament de Torre del Comte-La Freixneda, únic tram que no està considerat LIC en aquest riu.

Des de la formació aragonesista, la portaveu, Yolanda Echevarría, va considerar que l’argument esgrimit per la resta de grups “és una excusa per a evitar posicionar-se de debò sobre un assumpte que no interfereix per res amb aquell acord ni amb la labor de la Comissió de l’Aigua que, d’altra banda, en cap cas pot substituir o coartar la labor del Parlament aragonès”.

Crítiques als partits
Segons el parer de la portaveu de CHA en la Comissió de Medi ambient, “resulta absurd que el PP, que va optar per abandonar la Comissió de l’Aigua, s’escudi ara en ella, i molt curiós que el PAR, que a Aragó gestiona Medi ambient, i el PSOE, que governa a Madrid, no es vulguin donar per assabentats d’un informe oficial del ministeri de Medi ambient que ha descartat la presa de Torre del Comte.

Yolanda Echevarría també va arremetre contra el grup parlamentari d’IU, de qui va criticar la seva “incoherència”, ja que “ en uns llocs estan a favor d’aquesta declaració de LIC i en les Corts, potser per pensar que el seu vot va a quedar dissimulat al costat del dels altres grups i no va a transcendir, es posiciona en contra”.

Per altra banda, la formació aragonesista va informar que la formalització de la citada Proposició No de Llei es va portar a terme després que transcendís que el ministeri de Medi ambient havia emès un informe desfavorable al projecte de l’embassament de La Freixneda-Torre del Comte.
/images04/ddt3.jpg” alt=”Diario de Teruel” />

REDACCIÓ / Alcanyís

Beseit acollirà els dies 29 i 30 de setembre la celebració d’un seminari cientificotècnic sobre els Usos i tradicions del mitjà rural i desenvolupament rural sostenible: aprofitaments helicícoles (captura i criança de caragols terrestres).

Organitzat per la Universitat d’Estiu de Terol i promogut per la Societat espanyola de Malacologia, durant els dos dies se celebraran conferències, classes teòriques i pràctiques i taules rodones a fi de donar a conèixer les distintes formes d’aprofitament dels caragols terrestres.

Preinscripció
Aquesta és una dels principals trobades desenvolupats fins el moment a Espanya sobre aquesta materia. Segons van informar des de l’entitat organitzadora, el seminari, perquè al que es necessita una inscripció prèvia, serà abans de res obert i participatiu.