Viles i Gents

Com embolicar la Franja amb una fulla de pi, del sociòleg i professor originari d’Alcampell de la Universitat Autònoma de Barcelona Josep Espluga, és el primer títol de la col•lecció “Quaderns del Cingle” dirigida per Esteve Betrià i editada per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i l’Associació Cultural del Matarranya membres d’Iniciativa Cultural de la Franja. El volum recull una sèrie d’articles publicats per l’autor en solitari o en col•laboració en diferents revistes –i una conferència- en els últims dotze anys. L’escriptor analitza les relacions entre societat, llengua i identitat a l’Aragó de parla catalana i tot allò que d’aquesta complexa situació se’n deriva: fronteres, ensenyament, territori, cultura… Sobre aquests mateixos paràmetres Espluga anteriorment ja havia publicat tres volums: Franja, frontera i llengua(1995) amb col•laboració d’Arantxa Capdevila, Urbilatèria(2004) i Planeta Franja(2005).
El segon volum que se’ns anuncia en aquesta col•lecció, i que ja està en impremta, serà la reedició de Memòries d’una desmemoriada mula vella de l’escriptor matarranyenc Desideri Lombarte que ja fa temps que està exhaurida.
“Quaderns del Cingle” agafa el relleu de dues col•leccions anteriors: “Quaderns de la Glera”(1991-1993) dirigida per Hèctor Moret, amb dotze números i “Quaderns de les Cadolles”(2002-2004) dirigida per Esteve Betrià, també amb dotze volums. Totes aquestes tres col•leccions pretenen donar a conèixer textos literaris (reculls de contes i poesia, novel•la curta, assaig, teatre, etc.) en català d’autors originaris o relacionats amb qualsevol localitat de l’Aragó catalanòfon, segons Esteve Betrià. La novetat d’aquesta col•lecció que s’inicia és que tindrà una continuïtat de més de dos anys i, com les anteriors, hi haurà col•laboracions d’escriptors de tota la Franja: Ribagorça, la Llitera, Baix Cinca i Matarranya.

El diumenge 20 de gener, festivitat de Sant Sebastià, es van atorgar els premis anuals convocats per l’Ajuntament de Pena-roja. El IV Concurs de relats curts Vila de Pena-roja-Maties Pallarés, on hi ha hagut 31 originals presentats que ha duplicat els de l’any passat, l’ha guanyat Jaume Calatayud amb la narració escrita en català titulada Sota la llosa i el segon premi María Rosa Navarro amb Un viaje hacia mi interior. Jaume Calatayud, d’Altafulla, és un habitual dels concursos literaris i que ha aconseguit molts guardons escrivint tant en català com en castellà. La primera convocatòria del Concurs de relats la va guanyar Susana Antolí de Beseit que l’any passat precisament va ser guardonada amb el Guillem Nicolau concedit pel Govern d’Aragó i també va guanyar aquest mateix premi pena-rogí Lluís Rajadell, periodista vall-de-rourenc de l’Heraldo de Aragón. En el IV Concurs de pintura Desideri Lombarte que també hi ha hagut un important augment d’originals presentats el premiat ha estat Angel García Rueda amb el quadre Bodegón de albañil. La composició Aragó trilingüe del escriptor i artista plàstic José Miguel Gràcia va ser seleccionada com a finalista. En el I Concurs de grafitti, la novetat d’enguany en aquests premis, només es va presentar un original que ha estat guardonat i que correspon a Albert Viñas. Aquests concursos representen una excel•lent iniciativa municipal per a promocionar la creativitat artística i literària dels participants que cada vegada milloren la quantitat i la qualitat dels treballs presentats.

Dins de les IV Jornades Culturals i Literàries del Matarranya a la Vall del Tormo va celebrar-se el dissabte 17 de novembre la presentació del doble CD Sons del Matarranya. I Recopilatori de les Músiques del Matarranya. A la tarda i al Centre Cultural alguns dels músics participants van explicar les seues vivències per fer realitat el projecte recopilatori. En la introducció de l’acte van dirigir unes paraules l’alcalde de la vila José Miguel Timoneda i el conseller de cultura de la comarca del Matarranya Rubén Bergós per donar, més tard, la paraula a Marc Martí, el coordinador del projecte de l’Associació Cultural del Matarranya i músic participant, Natxo Sorolla l’animador de Los Draps de Pena-roja, Rakel cantant de Calaceit i Jean Pierre responsable de l’enregistrament del treball entre altres. Van parlar de les dificultats de coordinar Sons del Matarranya per la participació de 26 formacions musicals tan heterogènies, dels concerts promocionals a La Barraca de Queretes, de la dificultat de subsistir els grups de comarques…
A la nit música en viu de dos grups participants en Sons del Matarranya. Rakel, duet de germans de Calaceit, veu i guitarra, que van interpretar un ampli repertori amb temes propis en català i versions de Serrat, Luz Casal o Miguel Rios. Temps al temps, músics d’Arenys i Horta de Sant Joan, que precisament el cap de setmana que ve presenten a La Barraca el seu primer CD Ratets, on la major part dels seus temes són adaptacions musicals de poemes d’escriptors matarranyencs com Desideri Lombarte i Juli Micolau.
Dimecres 21, també dins de les Jornades Culturals, per celebrar el Dia de la Lectura a la Biblioteca Municipal, animació a la lectura amb un contacontes que explicarà narracions i històries de tota mena. Aquesta activitat es repeteix aquest mateix dia a les viles veïnes de Massalió i Calaceit.
Aquestes són unes jornades culturals que se celebren cada any al Matarranya per a la tardor, aquest any és la quarta convocatòria, i que la nostra vila té poques vegades la sort de ser protagonista com enguany.

La Plana Ràdio ha entrevistat avui al nostre company N. Sorolla sobre el bloc de Viles i gents. S’ha tractat l’origen del bloc, s’ha remuntat als començaments de la columna de Viles i gents al diari La Comarca, l’afegiment posterior de la columna Lo Cresol del Diario de Teruel. S’ha parlat sobre els continguts del bloc, sobre la situació de les viles catalanoparlants del Matarranya respecte Alcanyís i sobre l’extensió de la Franja. Sobre quina aportació han fet els blocs a la vida de les persones, N. Sorolla ha explicat la democratització de la comunicació que han significat estes plataformes, en oposició a la unidireccionalitat dels mitjans de comunicació tradicionals. Finalment, s’ha proposat dos blocs d’interès per a properes entrevistes: De l’Holocé Estant i Rimat/Rimau.

Recentment s’ha publicat Iberos del Matarraña. Investigaciones arqueológicas en Valdeltormo, Calaceite y La Fresneda (Teruel) un excel•lent volum d’investigació on es recull la important tasca arqueològica que s’ha realitzat en els últims anys en la nostra comarca i, molt especialment, dins del terme municipal de la Vall del Tormo. Els autors del treball són Pierre Moret, José Antonio Benavente i Alexis Gorgues i l’edició del Taller de Arqueología de Alcañiz i la Casa de Velázquez. Però és una llàstima que els arqueòlegs del volum haguen tingut poca cura en anomenar els jaciments que apareixen en els textos.
Les errades són importants i nombroses. Els autors argumenten d’un dels poblats: “El yacimiento de El Cerrao sólo se conocía por una breve mención en la Carta Arqueológica de Aragón, bajo el nombre ‘Lo Serrao’ (C. A. Aragón 1991:90)”. De cop i volta Lo Serrao es converteix en El Cerrao, sense que els autors ens argumenten el canvi sobtat del topònim. El jaciment de Lo Serrao va ser prospectat pel Grup de Treball de la Vall del Tormo el 1980 i donat a conèixer a la nostra població en les exposicions realitzades el 1980 i 1981, juntament amb una mostra dels materials recollits en la prospecció. I vam ser nosaltres qui van recuperar el topònim popular amb que es conexia el lloc on vam tobar els materials i les restes de les construccions. Per quina raó ara s’ha canviat el nom en el llibre?
Respecte al jaciment de Los Trullets diuen els autors del treball: “Como la colina carecía de nombre…decidimos darle el nombre del propietario del terreno, don Felipe Montañés…”. Així que el van anomenar Cabezo Montañés, però com que cabezo era un topònim estrany a les nostres viles el van canviar per Tossal Montañés. Això haguera estat correcte sí, com afirmen erròniament, “la colina carecía de nombre”. Aquesta elevació té un nom molt significatiu i realment precís i preciós: Los Trullets perquè els nostres avantpassats, amb molt de sentit comú, en veure la gegantina estructura constructiva d’un gran dipòsit circular magníficament empedrat van creure que correspondria a uns trulls que servirien per guardar-hi líquids o sòlids: vi, oli o gra. D’aquí l’encertat topònim popular.
El jaciments del Tossal de Santa Bàrbara, la Vall d’en Jorba i del Mas d’en Rius també van ser prospectats i divulgats pel Grup de Treball de la Vall del Tormo durant els anys 1980 i 1981 i és per això que el seu nom respecta la toponímia rural. Altres jaciments que apareixen en el llibre i que tenen el seu nom incorrecte són: La Torrassa situat al nord-oest del nucli de la Vall i que és conegut com Les Torrasses, Mas de los Casos, en el terme de Massalió és conegut per Mas dels Casos, forma popular del Mas dels Escassos, les Penes Roges, situades en el terme de la Freixneda, al costat del riu Matarranya, ha estat traduït per Peñarroyas en el llibre, el mateix passa amb la Vall del Pinar que tradueix per Val del Pinar i amb el Balcó de Pilatos per Balcón de Pilatos, tots aquests jaciments en el terme de la Freixneda.
La gent que fa treballs sobre el Matarranya ha de saber que la llengua pròpia de les nostres viles és el català i, justament, és en la toponímia on es troba la llengua més autèntica, la que s’ha conservat amb escasses influències forànies. Actualment s’han fet i publicat bastants treballs de toponímia rural i urbana a les nostres viles: Desideri Lombarte de Pena-roja i Aiguaviva, Josep A. Carrégalo de Mont-roig, Artur Quintana de la Codonyera, Antoni Llerda de Queretes, Marc Martínez de Nonasp, Enrique Puch i jo mateix de Vall-de-roures, Ricard Solana i Mercè Gimeno de Calaceit, Pasqual Vidal de Massalió i de la Vall del Tormo i el Mas del Llaurador qui subscriu aquestes ratlles. Per respecte a l’esforç que s’ha fet i s’està fent per conservar i divulgar la nostra toponímia tradicional cal ser conseqüent en els treballs d’arqueologia i anomenar els jaciments arqueològics respectant i mantenint la toponímia pròpia del territori. Estem segurs que en els centres d’interpretació de la Ruta dels Ibers del Baix Aragó que s’estan creant actualment a les nostres viles –Queretes, Calaceit, Massalió i la Vall del Tormo- es farà un gran esforç per mantenir una correcta toponímia dels jaciments i en la llengua utilitzada en els textos que expliquen el nostre interessant patrimoni arqueològic que mereix ser convenientment conservat i divulgat. Els últims panells bilingües sobre el patrimoni que s’han instal•lat a la nostra vila i a tota la comerca és una mostra de com es poden fer bé les coses. Només cal seguir el camí marcat en aquesta última iniciativa. No voldríem veure repetits els errors lingüístics dels autors del llibre.

Article publicat en castellà a La Comarca 24 de juliol 2007, pàg. 6.

Ha eixit publicat el poemari guardonat amb el Premi Guillem Nicolau 2006 concedit pel Govern d’Aragó, dins la col•lecció Lenguas de Aragón. Serie en Lengua Catalana núm. 17. L’autora és l’escriptora beseitana Susana Antolí Tello i el volum, titulat Tornem a ser menuts!, és un recull de poemes escrit molt especialment per als infants però que als més grans ens transporten a unes vivències passades que encara ara recordem com a molt emotives. La seua poesia és aparentment senzilla, fàcil d’interpretar pels més menuts però a la vegada força elaborada, plena d’originalitat i de fantasia. Apareixen en els textos personatges meravellosos extrets dels contes populars que mai passen de moda: els prínceps i princeses, les donzelles o les fades. Utilitza un llenguatge que s’apropa molt a l’oralitat, a la llengua que se escolta al carrer, i és per això que inclou paraules i expressions que l’identifiquen amb el parlar de Beseit, a la llengua del Matarranya: oscurina, iaia, semellar, paupontes, onso, madalaps, gitar, sagals, estrels… Són versos que ixen del cor, del sentiment, un xic diferents als textos de català de diccionari que s’usa a l’escola, com diu la pròpia escriptora. Com a bona pedagoga, en els seues composicions utilitza recursos literaris que coneix molt bé propis de la poesia infantil: les constants repeticions, les onomatopeies, els jocs de paraules, els poemes visuals o la literatura oral popular. A través dels seus versos copsem la personalitat de l’autora: l’entusiasme en la comunicació, la vitalitat en el treball, la permanent vocació pedagògica i la nostàlgia del passat.
Aquest és el segon volum publicat per l’escriptora beseitana; el primer Memòries d’un altre segle(2005) va ser guardonat amb el 2n premi al IV concurs de Memorias Bajoaragonesas 2002 convocat pel CESBA. A més a obtingut altres premis: el Vila de Pena-roja-Maties Pallarès de Relats 2004 i el Concurs de Relats Hiperbreus de la Comarca del Matarranya 2005.

La gelada de 1956 és el tema del segon volum de la col•lecció Lo Puig editada per l’Associació Cultural per a la Recuperació del Patrimoni de Vall-de-roures. Col•lecció destinada a temes vall-de-rourans que publica un volum anual i que va alternant amb títols en castellà i en català. 1956, l’any de la gelada és el nom d’aquest segon volum, escrit pel periodista d’Heraldo de Aragón i Temps de Franja Lluís Rajadell nascut a la capital del Matarranya. L’autor investiga aquell mes de febrer quan les temperatures van baixar molts dies seguits per davall de 0ºC i les conseqüències que va tenir en la mort de gran part de les oliveres; cultiu predominant en l’economia agrària de les nostres viles. Això va comportar, en algunes poblacions, la substitució de les oliveres per la vinya i els ametlers de creixement molt més ràpid. La gent amb menys recursos econòmics, que no van aconseguir superar la crisi agrària, es van veure obligats a emigrar a Catalunya o a l’estranger on la situació tampoc va ser massa bona per a la gent que venia del camp, amb jornades llargues de treball, sous miserables i amb dificultats per trobar allotjament. A conseqüència d’això la comarca del Matarranya en la dècada dels cinquanta va perdre el 16% de la població però algunes viles, com la Torre del Comte, van arribar a reduir la seua demografia amb un 28,4%. Una de les fonts més importants d’informació amb que ha treballat l’autor ha estat els testimonis orals que van viure aquella tragèdia; tant els que es van quedar a la vila com els que van emigrar cap a Catalunya o França. La fotografia i la premsa d’aquells dies són altres fonts en què s’ha basat l’investigador en el seu anàlisi. Un treball imprescindible per entendre aquell fet tan transcendental que va marcar la història recent de les nostres viles.

Acaba d’eixir publicat el volum Cantem junts. Cançons arreplegades al Matarranya. És l’extraordinari resultat del Projecte d’Innovació i Investigació Educativa Cantem junts, coordinat per la professora de música Margarita Celma Tafalla, que s’ha desenvolupat en el CEIP Vicente Ferrer Ramos de Vall-de-roures durant els cursos 2005-2006 i 2006-2007 i en què hi ha participat alumnat, professorat i una gran part de la població com a informant: pares, iaios, familiars, amics, veïns… El llibre, que també du un CD que ha enregistrat les composicions, conté una cinquantena de cançons, la major part recollides pels mateixos alumnes, organitzades per temàtiques diferents: per als més menuts, per a jugar, per celebrar festivitats, per ballar, per rondar…Cada cançó té anotat qui l’ha transmès, qui l’ha arreplegat, qui ha fet la transcripció musical, qui l’ha interpretat en el CD, la transcripció musical i també inclou un dibuix a tot color fet pels mateixos alumnes que il•lustra la cançó. Al final del llibre hi ha cinc temes harmonitzats a dues veus ja que el projecte educatiu ha inclòs com una activitat paral•lela la formació d’una coral escolar que canta aquestes i altres composicions musicals tradicionals. L’objectiu principal d’aquest projecte, com molt bé s’explica en la introducció, és intervenir en el folklore oral, abans no siga massa tard, a través de la seua recuperació, l’enregistrament i la valoralització com un ric llegat que es posseeix i que existeix des de fa molts segles formant part de la nostra llengua, de la nostra història i, en definitiva, de la nostra identitat cultural.

S’acaba de publicar 10 anys de Viles i gents dins la col•lecció Literaturas de Aragón. Serie en Lengua Catalana editat pel Departament d’Educació, Cultura i Esport del Govern d’Aragó. És el primer títol que es publica en aquesta col•lecció i que no pertany als Premis Guillem Nicolau des de 1995, any en què es va editar el poemari de Desideri Lombarte Romanços mai contats. Boires i borrims. Amb el títol 10 anys de Viles i gents es recull una selecció de columnes –de les quasi cinc-centes publicades- que cada divendres apareixen ininterrompudament a La Comarca des de 1995 i a la revista mensual Temps de Franja des del 2000. També poden consultar-se aquestes columnes a través d’internet a www.mallorcaweb.net/catalarago i http://vilesigents.blogsome.com. La temàtica que tracten els columnistes és prou diferent: cultura, etnologia, ecologia, història, llengua, patrimoni, reivindicacions socials… El pròleg del llibre corre a càrrec del periodista originari de Bellmunt de Mesquí Ramon Mur de qui precisament va eixir l’idea de fer una columna en català quan ell era el director del bisetmanari alcanyissà. El volum recull un total de trenta-sis texts que pertanyen a nou columnistes que han col•laborat durant aquests deu anys: Tomàs Bosque, Lluís Rajadell –que havia estat redactor en cap de La Comarca-, Josep A. Carrégalo, Carles Terès, Miquel Blanc, Juli Nicolau, Josep Puche, Natxo Sorolla i que signa aquest escrit.
En la primera columna publicada de Viles i gents, Tomàs Bosque, que signava el text, justificava la necessitat de la pluralitat lingüística a les pàgines de La Comarca: Lo millor que li pot passar a un país, a una ciutat o a un territori de cent pobles com el Baix Aragó, al que vol arribar i representar el quinzenal d’Alcanyís La Comarca, és que totes les formes d’entendre el món, de sentir-se ciutadans, de mantindre les tradicions i d’imaginar el temps que ha de vindre, tinguen cabuda amb una certa harmonia. Que és el que ha passat sempre a la nostra terra; perquè la pròpia història de la ciutat d’Alcanyís no es pot explicar deixant a un costat la influència que ha tingut i té la gent que baixa de per dalt, la gent que parle català.
El llibre va eixir al carrer el segon cap de setmana de juny coincidint amb la Fira del Llibre a Saragossa i amb la concessió dels premis literaris atorgats pel Govern d’Aragó. I que recordem que el guardó per a treballs en català –Guillem Nicolau- va recaure en la beseitana Susana Antolí Tello amb Tornem a ser menuts. Des de l’any passat la primera experiència d’una columna en català en un mitjà de comunicació en castellà Viles i gents té un paral•lel: Lo Cresol que es publica al Diario de Teruel i en què hi participen els companys Artur Quintana, Josep M. Gràcia, Silvestre Hernández, M. Dolores Gimeno i Marc Martí.

Carles Sancho Meix

Pau Era

Alguns dels estudiosos del català de la Universitat de Saragossa sovint són convidats a la Universitat de Barcelona per explicar què passa, què es pensa i què es fa a la Franja des de la perspectiva de la capital aragonesa. En este cas, José Enrique Gargallo (UB) ha estat qui ha convidat a Javier Giralt (UniZar) per explicar als alumnes com és la Franja.
Sense embuts, Javier Giralt explicà als alumnes que per a denominar el territori, ell demana la promoció del concepte de Franja, el més neutre entre tots els possibles, però despenalitzant-ne els altres amb adjectiu, com Franja de Ponent i Franja Oriental d’Aragó. En tot cas, cal defensar la denominació de “català a Aragó”, en oposició a “català d’Aragó”. És evident que a la Franja el català pren forma en diversos dialectes compartits amb els territoris catalanoparlants veïns, i per tant, el català d’Aragó no eixistix. Este extrem l’ha hagut de defensar fins i tot dins a la Universitat de Saragossa, a on es volia denominar a una assignatura “catalán de Aragón”.
En analitzar la identitat de les comarques catalanoparlants, no dubta en defensar la tesi de la dualitat entre la identitat aragonesa i la llengua catalana. Esta dualitat troba dificultats per desenvolupar-se, i fins i tot conflicte, fora de la Franja, però també entre els parlants de català. Tot i això, Giralt no creu que hi haja autoodi, ni tan sol que la “diglòssia” frangenca sigue conflictiva. On hi ha conflicte és en els aragonesos que conflictivitzen la dualitat entre identitat i llengua.
Tampoc la Franja pot ser tractada com una unitat perquè no hi ha una identitat col•lectiva. Fraga no fa de capital. I per tant, fora dels termes lingüístics, no pot ser considerat un “país català”. Però si que hi ha un avenç del concepte i de la identificació amb la “Franja”, més enllà de les comarques, encara que entre els capes encara residuals.
El repàs a la legislació i els avenços polítics per la normalització lingüística d’Aragó deixen entreveure l’aturada de l’acció de promoció des de 1984, que només sobreix per l’activitat de l’associacionisme. Ni amb un president de govern catalanoparlant s’ha fet cap canvi notori en la política de protecció de les minories. Per contra, tot i que algunes dades remarquen l’estabilitat (fràgil) de la llengua, Giralt explica com en alguns casos, com a la seua vila, Sant Esteve de Llitera, el tall de la transmissió de la llengua entre pares i fills va arribar fa alguns anys, en la seua generació, a on ja només alguns mantenen el català.
En la part final de la conferència, Giralt aposta per treballar per la defensa del català, sobretot a nivell local, aprofitant el poc espai que deixa la intervenció del govern. Però no troba possibilitats importants per treballar a nivell autonòmic. Tots els camins són aturats per l’acció de govern socialista-regionalista. La vinguda d’un professor de la Universitat de Saragossa és aprofitada per alguns alumnes per a informar-se sobre la situació de la llengua aragonesa i el seu estudi. L’acte va tindre lloc lo 25 d’abril a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.

Ahir, dia 1 de setembre, a la nit, va morir, als 83 anys d’edat, Ramon Saura Segarra, més conegut com Ramon lo Ciego, o lo Ciego de Mont-roig. Ramon ha segut un personatge destacat al Matarranya en general i a Mont-roig i als pobles veïns en particular durant els darrers 65 ó 70 anys. Espcialment per la seua tasca com a mantenidor i transmissor de multitud de mostres de literatura, música i balls populars. A ell li devem, de forma molt particular, que hagen arribat als nostres dies los balls del Moixó de Montpellier i de l’Avena.
Que descanso en pau.

Pasqual Vidal i Fígols de Massalió i Margarita Celma Tafalla de Vall-de-roures, tots dos membres destacats de l’Associació Cultural del Matarranya, han estat els autors del llibre: Fa un munt d’anys al Matarranya que ha guanyat el primer premi de la XVI edició del Premi Pau Vila que convoca el Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona.

El premi Pau Vila s’atorga als treballs originals situats dins de l’àmbit de l’educació i que contribueixen al coneixement i respecte del medi geogràfic i natural. El jurat ha estat format pels senyors Martí Boada, Jaume Terradas i Joan Vilà i les senyores Sara Blasi y Marta Mata. El premi es va entregar en l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona el dia 14 de juny, davant de la presència de un nombrós públic de l’àmbit Universitari y Cultural de Catalunya.

Fa un munt d’anys al Matarranya conta la història, costums y modes de vida de la gent del Matarranya. Entre els objectius del llibre es pretén que els xiquets i xiquetes del Matarranya -i també la gent gran- coneguin el seu territori, història, cultura y llengua materna catalana.

La informació que conté el llibre y els dibuixos son de l’investigador Pasqual Vidal i la idea del projecte, selecció del material, revisió pedagògica y adaptació didàctica de la mestra y pedagoga Margarita Celma.

La Universitat de Barcelona juntament amb la Fundació Congrés de la Cultura Catalana van adquirir el compromís d’editar el llibre i van destacar en tot moment la gran qualitat dels treballs presentats i en especial el alt nivell del treball guanyador.

Associació Cultural del Matarranya

Los familiars d’algunes de les set persones enterrades a una fossa comuna de Montroig durant una operació de repressió del maquis han presentat una queixa al Justícia d’Aragó degut a la negativa de l’Ajuntament a autoritzar l’exhumació dels cadàveres. Segons informacions recollides per les families, set persones de distints pobles que estaven empresonades a Alcanyís l’any 1947 per la seua presunta vinculació amb la guerrilla antifranquista van ser executades a la carretera entre la capital del Baix Aragó i Montroig i posteriorment enterrats a cementiri d’este poble. Los fills de dos dels executats han demanat permís per a exhumar els cadàvers, pero l’Ajuntament l’ha rebutjat al estimar que no està prou acreditat el lloc de l’enterrament.

Benvolgut senyor/a,

L’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) te el plaer de convidar-lo a la presentació del llibre /“Planeta Franja. El trencaclosques del català a l’Aragó”/ del doctor en Sociologia *Josep Espluga. *A l’acte hi participaran l’autor, la doctora en Filologia Hispànica Loli Gimeno, i, el president de Iniciativa Cultural de la Franja (ICF), membre de la secció Filològica del Institut d’Estudis Catalans, i doctor en Filologia Catalana; Artur Quintana.

L’acte és realitzarà el dia 15 d’abril a les vuit de la tarda al saló de plens de l’Ajuntament de Massalió.

Esperem la vostra assistència. Cordialment,

Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Pena-roja de Tastavins (Matarranya) va celebrar el passat 8 d’abril un nou Franja Rock. La sisena edició d’este festival va consolidar el seu públic, lo seu esperit reivindicatiu i el compromís dels jóvens per la seua terra. La nit del divendres es va preparar l’ambient lúdic amb una sessió de cinema i van continuar els preparatius finals acompanyats de l’ambient festiu. L’Associació de Jóvens de Pena-roja portava un dur treball d’organització.

La tarda del dissabte va escomençar amb una demostració de malabars i el taller per a aprendre a aixecar un diàbolo, jugar amb les carioques o mantindre en equilibri un plat. A continuació es va fer un partit de pilota i de birles. Estos dos jocs tradicionals del Matarranya van tornar a eixir al carrer després d’anys de desaparició i van ser una bona excusa per a recuperar de la memòria el tipus de pilotes dels trinquets i els llocs tradicionals del joc. A les birles se va viure una competició que només es destensava amb el record dels lloguers de birles dels diumenges i les apostes entre els jugadors. L’exposició “Quan érem emigrants” de l’Associació Cultural del Matarranya va tindre una assistència de la gent més gran, que recuperaven la fotografia de les fortes migracions dels 60, dels qui es van quedar a les comarques i de la pobresa de la ciutat.

I la nit va acollir l’acte central del Franja Rock al voltant del concert. Els primers en escalfar la nit van ser los “Lilit i els Bufafocs”, amb sons que combinen el rock amb la música tradicional del baix de tuba, só de gaita i introduccions de veus de la més pura tradició valenciana. “Mallacan” continuava la mescla de sons de raïl amb ska i rock combatiu. El missatge clar en llengua aragonesa s’acompanyava també de lletra en català. Finalment van aparèixer els “Gen” que van fer explotar el públic amb punk-rock autèntic i un moviment ràpid. La festa final va prendre el seu ritme més frenètic amb la música electrònica de “Dj Piti” del Matarranya fins que el sol va donar els primers tocs d’atenció.

Lo Franja Rock també va convertir-se en una nova experiència del projecte Músics per les llengües, que diferents grups han encetat per promocionar les llengües minoritzades. A partir del teixit d’una xarxa entre grups que intercanvien informació, sales de concert, experiències i concerts conjunts, donen a conèixer la diversitat lingüística i el respecte per les llengües i la seua normalització.

El Franja Rock ha consolidat en la seua sisena edició l’esperit reivindicatiu del festival que augmenta d’oferta de material cultural i reivindicatiu, música combativa, roba de contingut polític, paradetes de recollida de signatures, entre les que va tindre un paper important la d’aturada del pla eòlic de la Terra Alta. L’Associació Cultural del Matarranya també va tindre el seu punt de distribució i va mostrar especial interès en estendre’s en les preocupacions dels jóvens. Una vegada més es podia palpar el compromís dels jóvens pel seu territori i els seus pobles.

El dimarts dia 21 de març es va inaugurar a la Universitat de Saragossa
l’exposició itinerant: La Llengua catalana a l’Aragó, que es podrà
visitar fins al 31 de març a la biblioteca María Moliner, a la Facultad de
Filosofía y Letras. Esta exposició, produïda per l’Associacó Cultural
del Matarranya i la Iniciativa Cultural de la Franja, va estar exposada la
setmana passada també a Saragossa, al II Salón de Educación, Formación
y Empleo que organitza el Gobierno de Aragón.
L’acte a la Universitat va estar presidit pel Vicerrector de Proyección Social y Cultural y Relaciones Institucionales, Dr. José Mª Rodanés, que va resaltar la
importància de l’exposició en la defensa de la diversitat lingüística i
el recolzament de la Universitat. També van participar en la presentació
la Directora del Departamento de Lingüística General e Hispánica, Dra. Mª
Antonia Martín Zorraquino, qui va agrair als professors de català el
fet de portar aquesta exposició, i la Dra. Mª Rosa Fort,Professora Titular
del Area de Filologia Catalana, que va destacar la importància de l’acte
precisament en el moment en què s’acompleixen 20 anys de la implantació
de l’ensenyament del català a la Universitat de Saragossa. A l’acte van
assitir uns 70 alumnes de la Universitat, de les assignatures de
llengua catalana i sociolingüística, que posteriorment van seguir la visita
guiada a l’exposició de la mà de Pepa Nogués, en representació de l’Associació Cultural del Matarranya.
L’exposició intenta explicar els diferents aspectes relacionats amb la llengua catalana a l’Aragó: la històira, el marc legislatiu, la investigació lingüística, la literatura popular i d’autor, la sociolingüística i també les característiques del
territori. Ha recorregut ja altres ciutats, com les seus de l’Institut d’Estudis
Catalans a Barcelona i Lleida, i poblacions de la comarca del Matarranya, com
Massalió, Pena-roja i la Freixneda. Properament, es mostrarà a
Calaceit, Gandesa, La Fatarella i Alcanar.

El proper dimarts, día 21 de març, una asemblea d’usuaris de l’aigua del Matarranya ratificarà a La Freixneda l’acord per a la regulació del riu aprobat al juliol de 2005 i que aprobará la Comissió de l’Aigua d’Aragó el proper 4 d’abril. La proposta consensuada per totes les parts afectades aparca el pantà de La Freixneda-Torre del Compte i s’inclina per fer dues basses laterales a la Torre del Compte i Massalió, un altra a l’Algars i un pantà de 7 hectòmetres cúbics al Tastavins. Segons totes les parts implicades, el consens de la proposta ajudarà a la seua ràpida materialització. Així siga.

Acaba d’eixir al carrer un sorprenent llibre editat pel Grupo de Estudios Masinos (GEMA) titolat “Cambriles” on l’escriptor José Giménez Corbatón recrea amb estil de reportatge periodístic la peripècia viscuda per una colla d’homens d’ideologia franquista que durant la Guerra Civil es van amagar a una cova de Ladruñán -actualment barri de Castellote- per escapar de la repressió republicana. Entre aquella gent n’hi havie, curiosament, quatre germans de Fórnols, un poble del Matarranya molt allunyat de Ladruñán. La possible causa d’esta estrambòtica fugida per terres del Mestrat fins a passar a la zona franquista és que un dels germans treballava pels voltants de la cova on van amagar-se “topos” franquistes del Baix Aragó i el Mestrat, que rep el nom de Cambriles. L’història val la pena per la gràcia amb que està escrita i per la seua singularitat dins del que avui s’anomena la memòria històrica.

La Secció Filològica aprova la incorporació d’Artur Quintana

L’Institut d’Estudis Catalans ha aprovat a principis de març la incorporació d’Artur Quintana a la Secció Filològica. Amb aquest nomenament ja són dos els especialistes en la Franja de Ponent que formen part de la Secció. L’IEC és una acadèmia d’acadèmies l’alta recerca científica, fundada l’any 1907. Des de 1991 és la institució que disposa de l’autoritat lingüística sobre el català segons la legislació espanyola, i s’encarrega d’establir i actualitzar la normativa lingüística del català en tots els territoris de llengua catalana, entre ells la Franja de Ponent. En els darrers temps l’IEC ha mostrat un desig especial en obrir-se i descentralitzar-se respecte a la seua seu de Barcelona. Ha obert seus a Alacant, Castelló, Lleida i la Catalunya Nord. Podem emmarcar este nomenament també en este interès pel major reconeixement de la diversitat territorial.

Entre les raons per al seu nomenament, s’esmenta que Quintana és una “personalitat respectada tant a Catalunya i Aragó, pot ser un bon informant de la situació de la Franja (especialment del sud d’aqueix territori) i del Carxe, una zona que fins ara no ha gaudit de gaire presència ni atenció per part dels medis acadèmics. La seua presència a la Secció Filològica com a membre corresponent podria esdevenir, a més, el reconeixement a una persona que gairebé es pot dir que ha consagrat la seua vida a la defensa del català en les terres d’administració aragonesa”. L’obra científica d’Artur Quintana, nascut a Barcelona el 1936, s’ha destacat per l’estudi del català a la Codonyera, a la part més occidental del Matarranya, on va realitzar una tesi doctoral. Des de 1974, Quintana ha estat bibliotecari de la Biblioteca del Palatinat a Espira (Alemanya) i també professor encarregat de curs de llengua i literatura catalanes de la Universitat de Heidelberg. En el seu currículum es troba la presidència de la Comissió de l’Aragó del Segon Congres Internacional de la Llengua Catalana (1985-1986) o la participació com a membre d’honor del Consello d’a Fabla Aragonesa i membre del Consello Asesor de l’Aragonés. També participà en les comissions d’experts consultades pel parlament aragonès en l’elaboració de la llei de llengües que el govern té aturada.

A més del valor d’este nomenament com la participació de a Franja en la nostra entitat normativa de la llengua, també es pot considerar un reconeixement als centre de recerca i l’activisme de la Franja que s’agrupen en la Iniciativa Cultural de la Franja, i que presidix l’Artur Quintana, amb la participació del CERIb, l’IEBC, els Consells i l’ASCUMA.
Artur Quintana i Ramon Sistac ja són els dos els especialistes de la Franja de la Secció Filològica. Ramon Sistac, especialista en dialectologia, també és autor d’un espai habitual a Temps de Franja.

Entre les seues publicacions, podem trobar molta bibliografia bàsica per a l’estudi filològic del català a la Franja, com El parlar de la Codonyera; El català a l’Aragó; La nostra llengua. Gramàtica de llengua catalana; El aragonés residual del Bajo Mezquín o treballs sobre la literatura oral de la Franja a Lo Molinar i Bllat colrat!. També força literatura en alemany sobre lingüística catalana, com Handbuch des Katalanischen (=Gramàtica catalana per a alemanys); Participació al Lexikon der romanischen Sprachen amb un article sobre gramàtica contrastiva del català i amb diversos articles a Informationen über Katalonien i diferents traduccions de l’alemany al català.

Apareix avui, dia 4 de febrer, la primera columna semanal escrita en català de la secció “Lo cresol” al Diario de Teruel. La firma José Miguel Gràcia, un polifacètic artiste de La Codonyera amb un ampla i reconeguda obra poètica al darrera. L’article que posa en marxa este projecte es dedica a fer una presentació de l’iniciativa, a parlar de la llengua -i defensar la seua unitat- i a convidar als lectors a seguir les columnes que apareixeran cada dissabte.

A la seu de l’Associació Cultural del Matarranya a Calaceit el 7 de gener va celebrar-se l’Assemblea General de l’entitat amb la presència de la Junta i d’una trentena llarga de socis/es. Inicià la convocatòria el president Hipòlit Solé que feu un resum de les activitats desenvolupades durant l’any passat. Seguidament el tresorer Xarvier Arrufat explicà el balanç econòmic, altament positiu, de l’associació en l’exercici del 2005 i destacà el creixement de l’entitat fins aconseguir un total de 370 socis/es. En acabar prengué la paraula altra vegada el president per presentar els projectes i les activitats previstes per l’any vinent. L’homenatge al desaparegut alcalde de Queretes Antoni Llerda que es farà a l’estiu, on l’associació col•laborarà amb altres entitats vinculades a l’activista cultural. L’Antoni, que va ser el primer president d’ASCUMA, li serà dedicat un llibre recopilatori dels seus articles publicats en diferents revistes i que aniran precedits d’una biografia del personatge. L’organització de la “XVI Trobada Cultural del Matarranya” a l’estiu a Arenys de Lledó. Continuar amb la coedició de la revista Temps de Franja i l’organització dels cursos de llengua catalana al Matarranya i Alcanyís. La coordinació de la “III Trobada d’entitats del territori de l’antiga diòcesi de Tortosa” i la col•laboració en “L’any Cabrera” a través de l’organització de conferències i altres actes. La participació en la “III Fira del Llibre i l’Autor Ebrencs” a Móra d’Ebre i en els actes que organitza la capital de la Cultura Catalana que enguany recau a la ciutat d’Amposta. Seguirà l’itinerància de les exposicions “Ataüllar el món des del Molinar” i “La llengua catalana a l’Aragó”. L’edició dels CD “Una roella al cor II”, amb música de diferents grups, “Qüento va, qüento vingue II”, selecció de contes i concedir un ajut econòmic per a un altre treball discogràfic de les Corals del Matarranya que s’està duent a terme. En l’apartat de publicacions tenim teballs molt diversos: Aproximació als parlars del Matarranya del professor Pere Navarro, Catàleg de l’exposició “La llengua catalana a l’Aragó”, 10 anys de Viles i gents, recull de columnes de La Comarca, Jocs del Matarranya –llibre i CD- i Pasqual Andreu, lo Florit poemari de José Miguel Gràcia. S’està acabant la maleta didàctica i quadern d’activitats sobre l’exposició “Ataüllar el món des del Molinar”, financiat per la Fundació Caixa de Catalunya. L’associació participarà en actes i convocatòries per aconseguir l’oficialitat del català a l’Aragó i la unitat de la llengua En finalitzar la presentació d’activitats hi hagué un torn de plecs i preguntes.
Com cada any la jornada acabà amb un sopar enguany a la Fonda Alcalà de Calaceit.

Lo pròxim dimecres 21 de desembre es presenta a Lleida la darrera obra de Josep Espluga. un dels assajistes més importants de la Franja.viles

“Planeta Franja. Trencaclosques del català a l’Aragó.“, nom que rep el treball, és conseqüència de les reflexions de l’autor al voltant de la Franja i de la creació del conflicte d’identitats i de la creació de la identitat de “franja”. Reflexions que ja va començar amb l’anàlisi qualitatiu sobre la identitat a la Franja amb “Franja, frontera i llengua” (Pagès Editors) i “Urbilatèria” (Iniciativa Cultural de la Franja), i que ara actualitza amb l’exploració de la identitat dual, i fins i tot calculadament central, entre Aragó i Catalunya.

El llibre

Un libro aboga por crear un “lobby” en la Franja para influir en Aragón

El premi de literatura en català Guillem Nicolau, convocat per la DGA, ha quedad desert en la convocatòria de 2005, la primera vegada en l’història d’este premi que es dona esta circumstància. El jurat, reunit a Saragossa, el passat día 14 de desembre, va acordar per majoria declarar deserta l’edició d’enguany al considerar que cap de les obres presentades a concurs reunie els mínims de qualitat exigibles. Els membres del jurat van invitar als escriptors aragonesos de parla catalana a participar en el premi, al que només optaven dos treballs.

La cantant Nina, famosa per la seua faceta de professora de l’acadèmia del programa de televissió Operación Triunfo, va apadrinar la presentació de la comarca del Matarranya al Poble Espanyol de Barcelona, el passat 30 de novembre. A l’acte van acudir un centenar de representants del sector turístic i social. Es va projectar un audiovisual i es va servir una degustació de productes típics de la comarca. La cantant s’ha comprometut a viatjar al Matarranya tan prompte com pugue. L’únic vincle de Nina amb la comarca del Matarranya ere fins ara la seua actuació dues vegades a la sala Montecarlo de Vall-de-roures dins de l’orquesta de Janio Marti.

El Diario de Teruel inclourà a partir del gener del 2006 una columna setmanal en català que durà com a nom ‘Lo cresol’, gràcies a la iniciativa del periodista originari de Bellmunt de Mesquí Ramon Mur, habitual columnista del diari. L’equip encarregat d’escriure la col•laboració estarà format per la maellana Loli Gimeno, professora de castellà a Tarragona, José Miguel Gràcia, poeta, artista i escriptor de la Codonyera, Silvestre Hernández, director de l’IES Matarranya i escriptor que viu a Beseit, Artur Quintana, professor, filòleg i investigador que té casa a la Codonyera, Josep Puche, periodista i cap de premsa de l’Ajuntament d’Alcanyís que viu a Beseit i, ocasionalment s’afegirà, el calaceità Miquel Blanc, escriptor i investigador. Com es pot comprovar tots ells vinculats a les viles catalanoparlants franjolines de les comarques del Baix Aragó-Casp, Matarranya i Baix Aragó. El 1989 ja s’havia intentat, des de l’Associació Cultural del Matarranya, fer una columna en català al Diario de Teruel però va ser impossible la seua publicació pels nombrosos errors ortogràfics i tipogràfics apareguts en el primer text que el feien il•legible. Així que ‘Lo cresol’ serà la segona columna escrita en català en un mitjà d’informació en castellà a l’Aragó. La primera va ser ‘Viles i gents’ que aparegué el 1995 en el setmanari La Comarca editat a Alcanyís i que va iniciar-se també com una proposta periodística de Ramon Mur, director de la publicació en aquell moment. Quatre col•laboradors ens vam rellevar en un inici per tirar endavant ‘Viles i gents’ però, més tard, es van afegir fins a un total de 11 columnistes en aquests més de deu anys de vida. Des de l’any 2000 la columna també apareix a la revista Temps de Franja. Esperem i desitgem una llarga vida a ‘Lo cresol’, la nova columna setmanal en català al Diario de Teruel.

Margarita Celma Tafalla, directora de les Corals del Matarranya i impulsora de la recuperació de les nostres cançons tradicionals, ha estat reconeguda amb un dels IV Premis Jaume I de la Franja de Ponent i que li serà atorgat a Mequinensa el 26 de novembre. Les Corals del Matarranya és una associació de cors que integra totes les corals de la comarca del Matarranya; entre els seus objectius pretén elevar el nivell i la qualitat de tots els cors associats a través de diverses activitats i projectes comuns. A més la guardonada és la directora, des del 1994, del Cor de Cambra de Beseit, l’agrupació de veus més reconeguda de la comarca.

Dissabte 12 de novembre al cinema de Saidí es lliuraran els Premis 6 de Novembre promoguts anualment per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca.

Els actes començaran a les 20 hores amb la recepció dels assistents, continuarà mig hora més tard amb el lliurament de les Beques Amanda Llebot i dels Premis 6 de Novembre i, seguidament, una actuació musical amb el cantautor local Anton Abad i un recital poètic del Duo Recapte. Acabarà la jornada amb un sopar.

Durant els actes de la convocatòria es recordarà i es reconeixerà la gran tasta desenvolupada, sobretot a favor de la llengua catalana, per l’expresident i fundador de l’entitat durant disset anys Josep Galan que morí a finals d’octubre.

II JORNADES CULTURALS I LITERÀRIES DEL MATARRANYA
Diumenge 30 d’octubre 2005-10-31
PENA-ROJA DE TASTAVINS

El fossar de Pena-roja és quadrat i molt obert, per això a les ànimes les és fàcil sortir-ne. Passades les onze del matí un nodrit grup de familiars, amics i admiradors de l’obra d’en Desideri Lombarte, a la vora de la seua tomba, esperen l’ofrena floral. El President de la Comarca del Matarranya, José Roman Roda va començar amb un curt parlament de lloança al poeta i donà la paraula tot seguit a la Cèlia Badet, la qual llegí el poema del Desideri, Un receret de sol. Després en Jaime Gimeno en va llegir un altre, escrit per ell mateix, dedicat a Desideri. Na Rosalia Gil, la seua vídua va dir unes paraules de agraïment. Sobre la làpida quedaren un manoll de flors i uns versos:

Poquetes coses portaré al fardell:
un grapat de records —els més antics—,
al pit l’últim adéu dels meus amics.

I un altre poema es va quedar orfe al cementiri, cercant entre la solitud, la veu i l’expressió d’en Toni Bengoechea.

A tres quarts d’onze el carrer del dinosauri —Inhospitak— havia de canviar de nom. D’ençà vers al futur es dirà carrer Desideri Lombarte Arrufat. Les quatre barres que cobrien les rajoles es resistiren a caure, però l’emoció i quatre mans guanyaren la partida. Va parlar l’Alcalde de la Vila, Francisco Esteve i la Consellera de Cultura de la Comarca, Rosa Domènech, tots dos exalçant la figura del poeta i el seu amor per la “bonica” Pena-roja (Tantes voltes havia dit…!: —jo soc fill de Pena-roja) Més agraïments de la Rosalia.

Tot el nombrós grup vam marxar cap el Saló Cultural on ens esperava la Pepa Nogués amb l’exposició La llengua catalana a l’Aragó, tan ben parada. Obrí l’acte la Consellera de Cultura, aprofitant el moment per expressar públicament la seua convicció sobre el magnífic treball en la preparació de l’exposició (contingut i presentació). Després va intervenir la Pepa Nogués. De tots és coneguda la capacitat de síntesi de la Pepa, i així ho va demostrar a l’hora de presentar l’exposició. Uns moments després el públic gaudí en la contemplació i lectura dels plafons.

A tres quarts d’una ens esperaven els actes finals del matí al Centre Polivalent. Amb la sala plena de gom a gom va començà l’acte de presentació de dos llibres: A la falda de la iaia i Poemas. Fetes les presentacions de la taula, Anna Maria Moix, escriptora i editora va presentar el llibre d’en Pasqual Vidal, A la falda de la iaia. Va deixar palès el valuós treball de l’autor en recollir tots aquells contes, històries o contalles de Massalió, farcits de picardia, saviesa popular, erotisme i fins i tot petites dosis escatològiques. Recordà tot el Matarranya i especialment Nonasp pels seus lligams familiars, sobtant-li que aquesta vila no pertanyés a la Comarca del Mataranya. Intervingué Pasqual Vidal —barba blanca de patriarca— recordant la tasca feixuga en la recollida de tot el material que figura al llibre. Del semblant seriós de Pasqual Vidal s’endevinava un regust de satisfacció pel nou llibre, il·lustracions incloses. El segon llibre Poemas, en castellà, de Jaime Gimeno, carter i poeta de Calaceit va ésser presentat per Emilio Ruiz Barrachina, el qual va fer esment de la trajectòria de l’autor fins a arribar a la publicació del llibre. En Jaime Gimeno va llegir uns quans poemes. Totes les intervencions van rebre forts aplaudiments.

I per cloure els actes es van lliurà els guardons del premi de relats curts Maties Pallarès i Desideri Lombarte de pintura. El primer premi de relats curts correspongué al periodista i escriptor de Vall-de-roures, Lluís Rajadell per Lo caferet, relat actual amb prosa fluent i amb fortes empremtes matarranyenques que agarre al lector fins a la fi. El segon premi, Olvídate de mi, va ser per a Maria Isabel Sirac Lacueva. El primer premi de pintura, Desideri Lombarte se l’emporta l’obra Los niños de la Guerra i el segon Ventana abierta. Va cloure l’acte l’Alcalde de Pena-roja donant l’enhorabona als premiats i agraint el treball del Jurat del premis i a tota l’assistència.

Era tardet i els estómacs ens demanaven un pensament que va arribar aviat al restaurant Tastavins. Autoritats, premiats i amics vam arreglar el món i el català a l’Aragó —sembla més difícil encara— en gairebé dues hores.

José Miguel Gràcia

Ahir, 26 d’octubre, es va fer un emotiu i merescut homenatge a l’escriptor mequinensà Jesús Moncada a l’Espai de Dansa i Música de Barcelona. Malgrat ser un dia entre setmana i a una hora poc habitual per aquests actes, les set de la tarda, el pati de butaques estava ben poblat per admiradors i seguidors d’un narrador no massa donat a convocatòries massives ni mediàtiques. A la primera fila: la mare, la germana i família presidint l’acte d’homenatge. Per l’auster escenari, que s’adeia amb la personalitat de l’escriptor, hi aparegué Xavier Moret, escriptor i amic, que ens introduí en el complex món literari del personatge. A cada interval, Sandrine Robillard, suggerent violoncel.lista, ens obsequiava amb una meravellosa interpretació. Xavier Moret ens presentava, a l’altra banda de l’escenari, els lectors d’una veritable antologia de textos: els escriptors Maria Barbal, Mercè Biosca, Andreu Carranza, Imma Monsó, Hèctor Moret, Artur Quintana, Pau Vidal entre d’altres, editors com Carles-Jordi Guardiola o Ernest Folch, polítics com la consellera de Cultura Caterina Mieras, l’alcaldesa de Mequinensa Magda Godia o Ferran Mascarell exregidor de Gràcia i els traductors de l’obra de Moncada a l’anglès i a l’eslovè que llegiren amb la seua llengua. Al final de l’acte la seua germana i el seu nebot agraïren al nombrós públic la presència en la convocatòria. Mentrestant, a la gegantina pantalla de l’escenari, es visualitzaren fotografies de l’antiga Mequinensa recopilades per l’escriptor i les peus de fotos escrites pel mateix Moncada. Més tard, pintures i dibuixos de la primera etapa creativa de l’autor i, finalment, les artístiques i sempre sorprenents dedicatòries dels llibres als seus amics i lectors.
En eixir de la sala ens trobàrem amb un altre regal de l’autor; dues publicacions recents que alguns de nosaltres no coneixíem: Jesús Moncada, Premio de las Letras Aragonesas 2004, publicat pel Govern d’Aragó, amb una antologia de textos il.lustrats per una col.lecció fotografies cedides pel seu arxiu personal i Jesús Moncada. Su universo literario (2005) publicat per l’Ajuntament de Mequinensa i el Govern d’Aragó, amb diferents articles glossant la seua obra i entrevistes, treball il.lustrat amb dibuixos i pintures del mateix Moncada.
L’acte va ser organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes, la família i les editorials la Magrana i Edicions 62 que li van editar la seua producció literària.

Josep Galan Castany (Fraga, Baix Cinca, 1948) era llicenciat en Filosofia i Lletres, en l’especialitat d’Història, i professor d’ensenyament primari. Exercia com a professor des de feia uns vint anys en una escola de Santa Margarida de Montbui, on també havia estat com a director i regidor de l’ajuntament, a prop d’Igualada, on vivia.

Militant de CCOO des de 1978, fou un gran defensor del català a l’Aragó des dels anys 80. Va ser durant 23 anys, concretament fins a desembre del 2004, en què Susanna Barquín el rellevà en el càrrec, president de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i un dels fundadors i, anteriorment, ja havia participat en la fundació de l’Institut d’Estudis de Fraga. Entitat que té com a objectiu la defensa, reivindicació, estudi, investigació i divulgació dels valors culturals de la comarca i de la Franja, essent la llengua catalana, que es parla en aquest territori, l’element essencial de totes les seues actuacions, i cap a la seua normalització, divulgació i protecció i reconeixement oficial a l’Aragó van dirigides les seues accions.

L’Institut del Baix Cinca ha publicat més de seixanta llibres i, al costat d’altres associacions culturals de la Franja, és l’impulsor i gestor de la revista Temps de Franja editada des del novembre del 2000. Josep Galan n’era redactor en cap i articulista.

Autor de diversos llibres: Estudis lèxics de la parla de Fraga –tres volums- I-II (1985) i III (11987), Refranyer fragatí (1987), Les cançons de la nostra gent (1993), Les motades de Fraga (1994), L’estudi descriptiu de la llengua de Fraga (1995), amb col•laboració amb Hèctor Moret, El lèxic esmorteït de la parla de Fraga (1997) i una novel.la breu titulada Mort a l’Almodí, publicada el 1983 i una segona edició el 1991, ambientada a Fraga. Estava preparant, dins de la col•lecció d’estudis descriptius de la llengua de la Franja, amb col•laboració amb altres autors, dos estudis dedicats a Torrent i Velilla de Cinca.

En una entrevista inèdita, que publicarà pròximament Temps de Franja, lamentava que encara no s’hagi aprovat la Llei de Llengües, tal com recull l’Estatut aragonès i anuncià el president del Govern Marcel•lí Iglesias. Això li feia sentir-se com un ‘ciutadà de segona’ en la seua pròpia terra.

Entre les iniciatives culturals, on havia col•laborat, que més valorava era el recull Bllat Colrat (1997), tres volums que recopilen la literatura popular del Baix Cinca, la Llitera i la Ribagorça, continuant el projecte de recollida que pocs anys abans s’havia fet al Matarranya.

Impulsor del treball en equip i de coordinar les diferents associacions constituïdes a la Franja. Així va ser com va formar-se Iniciativa Cultural de la Franja el 2004 que presideix Artur Quintana, que té com a portantveu la revista Temps de Franja, hereva d’altres publicacions anteriors com Sorolla’t al Matarranya, Batecs (1988-1997) al Baix Cinca, on hi participà Josep Galan com a redactor, i Desperta Ferro a la Llitera.

La seua tasca va ser reconeguda amb, entre altres guardons, el Premi Jaume I de la Franja 2000 i l’atorgat per la Fundació Jaume I a l’Acció Cívica 2003. En tots dos premis concedits per la seua vitalitat i compromís en la defensa del català, una llengua que a l’Aragó parlem 60.000 persones.

L’escriptor i animador cultural Josep Galan Castañ ha mort esta matinada a un hospital de Lleida com a consequència d’una penosa malaltia. Galan, que va naixer a Fraga fa 57 anys, va presidir l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i va ser promotor de nombroses iniciatives culturales a la Franja Oriental, como la recopilació de literatura oral Bllat Colrat o la revsita Temps de Franja. Era llicenciat en Filosofia i Lletres i Magisteri. Va ser un gran defensor del català d’Aragó i va lluitar per la seua dignificació i pel seu reconeixement oficial. En una entrevista inédita que publicarà Temps de Franja va declarar que la continuada demora en l’aprobació de la Llei de Llengües el feie sentir “ciutadà de segona”. El proper dia 12 de novembre serà homenatjat per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca a Fraga.

Diferents escriptors –Maria Barbal Andreu Carranza, Imma Monsó, Hèctor Moret, Xavier Moret i Pau Vidal-, polítics i editors participaran en l’homenatge que se li farà a Jesús Moncada el 26 d’octubre a Barcelona, a l’Espai de Dansa i Música de Barcelona des de les 7 de la tarda. A més hi assistiran la mare i la germana de l’escriptor mequinensà.
A presentació de l’escriptor anirà a càrrec de Xavier Moret, després hi haurà lectures de les seues obres més celebrades, música, imatges antigues i dibuixos i pintures de la col.lecció de l’escriptor.

(Llibret de les II jornades culturals i literàries)
Organitza: Comarca del Matarranya
Col·laboren:
Associació Cultural del Matarranya, IberCaja, Departamento de Educación, Cultura
y Deporte de la DGA, Centro del libro de Aragón, Diputació de Teruel, Caja Rural de Teruel, CAI, Omezyma, Aj. de Vall-de-roures, Aj. d’Arenys de Lledó, Aj. de Pena-roja de Tastavins, Aj. de Fondespatla, Aj. de Mont-roig, Aj. de Torredarques, Aj. de Calaceit, A. Cultural Sucarrats.

Disseny: Luis Torroba • Imprès a Gràfiques del Matarranya. Calaceit. D.L: TE-61/2005

DIJOUS 27 d’octubre

CALACEIT

19:30 Recepció d’autoritats i inauguració de les Jornades a la Seu Cultural del Matarraña/Matarranya.

20:00 Homenatge en memòria dels poetes de la nostra terra: Teresa Jassà, Desideri Lombarte i Ángel Crespo, al Teatre Municipal.

Recital poètic i projecció de vídeos sobre Ángel Crespo i Teresa Jassà.

23:30 Sons en la nit Tertúlia/ Lectura/ Recital de Poemes, al Molí de Celma,
amb els autors participants a les Jornades:
Ana Maria Moix, Juan Cobos,Wilkins, Luis Torroba, Pepe Heredia, Fernando Martínez
Lainez, Juan Bolea, Ángel Guinda, Rosendo Tello, Francho Nagore, Emilio Ruiz Barrachina, Silvestre Hernández, Natacha Seseña i Pilar Gómez de Bedate.

DIVENDRES 28 d’octubre

VALL-DE-ROURES

10:30 Visita guiada al Castell de Vall-de-roures.

11:30 Café amb recital de poemes d’Ana María Moix, Ángel Crespo i Juan Cobos Wilkins, a l’I.E.S. Matarranya.

12:00 Conferència sobre Ángel Crespo a càrrec d’Ángel Guinda, Rosendo Tello i Francho Nagore, a l’ I.E.S. Matarranya.

17:30 Tertúlia literària entre els autors presents a les Jornades, a l’Ajuntament de
Vall-de-roures.

Exposició, venda de llibres dels autors i signatura de llibres.

19:30 Recital-teatre a càrrec de Pepe Heredia, Luis Torroba i Ángeles Macua, al
Castell de Vall-de-roures

22:30 Concert amb Melchor de Córdoba, al castell de Vall-de-roures.

DISSABTE 29 d’octubre

CALACEIT

11:30 Ofrena floral a Ángel Crespo i Teresa Jassá.

12:30 Presentació del llibre d’Ángel Crespo “La realidad entera” per Antón Castro,
al Museu Joan Cabré.

18:30 Trobada amb poetes i escriptors (Ana Mª Moix, Juan Cobos Wilkins,
Fernando Martínez Lainez, Juan Carlos Méndez Guedez, Juan Bolea i Emilio
Ruiz Barrachina), al Museu Joan Cabré.

19:30 Café amb records. Calaceit epicentre de cultura: del passat al futur.
Escriptors i artistes vinculats a la comarca (Fernando Navarro, Natacha
Seseña, Pilar Gómez de Bedate), al Museu Joan Cabré.

ARENYS DE LLEDÓ

22:00 Imatges en la nit. Projecció de la pel·lícula La luz prodigiosa. Assistents:
Fernando Marías, autor de la novel·la i guionista de la pel·lícula, i Marta
Rivera de la Cruz, escriptora i periodista.

DIUMENGE 30 d’octubre

PENA-ROJA DE TASTAVINS

11:00 Ofrena floral a Desideri Lombarte i inauguració del carrer en el seu honor.

11:30 Inauguració de l’exposició «La llengua catalana a l’Aragó» produïda per
l’Associació Cultural del Matarranya, al Saló Cultural. A continuació, jocs sobre l’exposició
per als més menuts.

12:00 Presentació del llibre de Pasqual Vidal “A la falda de la iaia” per Ana Maria
Moix i presentació del llibre “Poemas” de Jaime Gimeno per Emilio Ruiz
Barrachina, al Centre Polivalent.

13:30 Lliurament dels Premis «Maties Pallarés» de relats curts i el de pintura “Desideri
Lombarte”, al Centre Polivalent.

FONTDESPALTLA

18:00 Concert d’orgue i cant coral a càrrec de l’organista Eduardo Gregorio Val i
Corals del Matarranya, a la Iglésia Parroquial del Salvador.

DILLUNS 31 d’octubre

CALACEIT

11:00 Visita guiada a la comarca. Eixida des de Calaceit. Informació i inscripcions:
Seu Cultural de la comarca del Matarraña/Matarranya, tel. 978 85 12 01

PENA-ROJA DE TASTAVINS
16:30 Correllengua

MONT-ROIG
17:30 Inauguració de l’exposició «Colors del Matarranya», olis, acrílics i aquarel·les
d’Isabel Badia, a la Sala d’Exposicions.

18:00 Presentació del llibre de Leo Jover Al otro lado del espejo, a l’Ajuntament.

19:00 Taula redona El Matarranya a través de la mirada d’escriptors i artistes
(Lluís Rajadell, Artur Quintana, Silvestre Hernández, Pasqual Vidal, Gema
Noguera, Josep Antoni Carrégalo, Natxo Sorolla, Micaela Gago i José Miguel Gràcia),
a l’Ajuntament.

21:30 Concerts de: Tres en un sofà (21:30 a 23:00), Trance (00:00 a 1:30), Los Draps
(1:30 a 3:00). Al Saló Cultural.

DIMARTS O1 de novembre

FONDESPATLA

18:00 Presentació del llibre Bitácora de Silvestre Hernández Carné, al Saló Multiusos.

19:00 Taula redona sobre la literatura del Matarranya. (Juli Micolau, Susanna Barquín,
Hèctor Moret, Cinta Mulet, Carles Sancho, Judit Ortiz, Ramón Guimerá, Isidor Cònsul
i Manel Ollé), al Saló Multiusos.

21:30 Sons en la nit. Tertúlia-lectura i recital de poemes pel DuoRecapte, al Saló Multiusos.

DIMECRES O2 novembre

DIA COMARCAL DE LA LECTURA
Conta contes, concursos i exposicions, amb la col·laboració de les biblioteques municipals.

DIJOUS O3 de novembre

MONT-ROIG
19:00 Projecció de la pel·lícula El club de los poetas muertos i, a continuació, café-xarrada-col·loqui, al Saló Cultural.

21:00 Concert de guitarra de Sergio Esteve Ferrer, al Saló Cultural.

DIVENDRES O4 de novembre

TORREDARQUES

21:00 Obra de teatre “La cornudiella burlada” a càrrec del grup de teatre Segle XIII,
al Poliesportiu.

DISSABTE O5 de novembre

MONT-ROIG

18:00 Concert d’orgue a càrrec de l’organista Juan Sant Martí, a la Iglésia Parroquial
de la Mare de Déu de l’Assumpció.

EXPOSICIONS

ÁNGEL CRESPO. CON EL TIEMPO, CONTRA EL TIEMPO. Museu Joan Cabré,
Calaceit, del 6-08-2005 a l’1-11-2005
Horari: de dimecres a diumenge d’11,00 a 14,00 hores i de 16,30 a 18,30 hores (diumenges
i festius tancat per la tarda)

LA LLENGUA CATALANA A l’ARAGÓ. Saló Cultural, Pena-roja de Tastavins,
del 29- 10-2005 a l’1-11-2005
Horari: de 12,00 a 14,00 hores i de 17,00 a 19,00 hores.

COLORS DEL MATARRANYA. Olis, acrílics i aquarel·les d’Isabel Badia. Sala d’exposicions,
Mont-roig, del 29-10-2005 a l’1-11-2005.
Horari: de 12,00 a 14,00 hores i de 17,00 a 19,00 hores.

Una nova edició de les Jornades Micològiques se celebren aquest cap de setmana –22 i 23 d’octubre- a Beseit, organitzades per l’Associació Amics dels Bolets. El dissabte hi haurà una eixida al matí per tal de buscar bolets a la muntanya per a després fer una exposició sobre les diferents espècies que es poden trobar als Ports de Beseit. Eixe mateix dia, a la tarda, hi haurà una xarrada del micòleg Francisco Serrano Ezquerra que coneix molt bé l’extraordinària riquesa micològica del Matarranya. El diumenge degustació de diferents bolets i plats que tenen aquests com a base o complement. Unes jornades plenes d’activitats per visitar la turística població matarranyenca i apropar-se al suggerent món dels bolets.

L’exposició itinerant ‘Pioneros de l’arqueologia ibérica del Bajo Aragón’ que recorre totes les poblacions que formen part de la ‘Ruta de los Iberos en el Bajo Aragón’ es presentarà amb el següent calendari en els municipis de la comarca del Matarranya:
A Queretes ja es va poder visitar durant la segona quinzena d’agost.
A Massalió es podrà veure la primera quinzena de novembre.
A la Vall del Tormo la segona setmana de desembre.
I a Calaceit la primera quinzena de gener.
A més de visitar l’exposició es pot comprar el catàleg, de 95 pàgines, que conté cinc articles d’autors especialitzats en cultura ibèrica i reproduccions de les fotografies de l’exposició. Dos bones iniciatives per a promocionar i consolidar la recent creada ruta ibèrica que pretén recuperar les restes històriques d’aquesta cultura a les nostres comarques.

Un equip de treball format per Juan José Nieto director i Pepa Nogués tècnica de patrimoni estan portant a terme la redacció del Pla Director del Patrimoni Cultural de la comarca del Matarranya. De moment s’està fent un inventari molt detallat dels elements més notables del patrimoni de cada municipi, un arxiu fotogràfic i un altre bibliogràfic. Posteriorment, amb tota aquesta documentació, es farà una valoració de les necessitats de conservació i les possibilitats de la dinamització d’aquests béns culturals. Per a realitzar aquest treball s’ha hagut de fer gran quantitat d’entrevistes amb els principals agents socials de la comarca: alcaldes, regidors, estudiosos locals, associacions culturals…
Recordem que a la comarca del Matarranya hi ha cinc poblacions declarades com a Béns d’Interès Cultural –BIC- i que tenen la categoria de conjunt històric: Beseit, Calaceit, la Freixneda, Ràfels i Vall-de-roures. A més tenim un total de 52 elements a tota la comarca declarats BIC. Alguns ajuntaments conserven uns arxius documentals de gran valor històric com a la Freixneda, Calaceit, Pena-roja, Fondespatla o Massalió. És per això que el Pla Director del Patrimoni Cultural al Matarranya és del tot necessari i urgent la seua catalogació.

La CHA constituirà demà, día 15 d’octubre, el seu ligallo comarcal del Matarranya. A l’acte, que tindrà lloc a Queretes, asistiran els màxims responsables del partit, encapçalats per president, Bizen Fuster. CHA te militants a Calaceit, Queretes -on, a més, hi te un concejal-, Beseit, Vall-de-roures, La Freixneda i Torre d’arques.

El proper dia 26 d’octobre es celebrarà a Vall-de-rores el XII Dia del Turisme, organitzat per la Diputació Provincial. Els actes començaran a les 18.30 amb una visita guiada pel poble. L’acte central serà, a les 20.00, a l’esglèsia, i consistirà en l’entrega de la T de qualitat a les empreses turístiques i d’hosteleria que s’han distinguit pel seu bon servei al client. A les 21.30, hi haurà un sopar al castell.

L’amic i company de columna ‘Viles i gents’ José Miguel Gràcia, nascut a la Codonyera, rebrà aquest divendres, a les 18 hores a l’ajuntament de Saragossa i de mans de l’alcalde Juan Alberto Belloch, el premi a la millor cobla escrita en català en la vuitena edició del concurs de jotes del Pilar. L’any passat el poeta del Mesquí ja va rebre de l’ajuntament saragossà el primer premi a la millor col.lecció de cobles en català.
José Miguel ha obtingut diversos premis literaris per la seua producció poètica: finalista del Premi Guillem Nicolau del 2003 amb Pasqual Andreu, lo Florit, seleccionat per part del Jurat del Premi Santa Isabel d’Aragó 2003 de la DPZ amb XXXIII poemes. Reflexions i abstraccions i guanyador del Premi Guillem Nicolau 2004 amb el poemari ja publicat pel govern aragonès Vers a vers a Barcelona.

Repavalde va presentar el 32 de setembre a Casa la Vila a Vall-de-roures dos projectes educatius per als escolars: ‘Pasejant per Vall-de-roures’ i ‘Así nos lo contaron’. El primer està dirigit pel president de Repavalde Manuel Siurana i on també hi han col•laborat Jesús Calvo, Carmelo López i Jaume Carbó, on es proposen quatre itineraris que ha de fer l’alumnat per tal de conèixer millor el casc antic de la població que compta amb un interessant patrimoni històric i monumental i l’evolució de la vila a través del temps. Un itinerari és per conèixer l’edat mitjana, un altre per a l’edat moderna, el tercer pel descobriment de la cultura i les tradicions populars i el quart l’edat contemporània i l’evolució demogràfica. L’edició del projecte educatiu és bilingüe: català i castellà i està destinat per als dos últims cursos d’educació primària i el primer cicle de l’ESO. Per a fer possible aquest treball amb l’alumnat abans, durant i després de les visites s’han publicat quaderns de 40 pàgines de diferents colors per destacar les diverses activitats realitzades. El projecte va ser realitzat durant el curs 2004-2005.i ha tingut una subvenció de 3.000 euros del Departament d’Educació, Cultura i Esport del Govern d’Aragó. Es preten fer, a més, un CD interactiu amb aquests materials aconseguits per fer-ne una millor divulgació.
El segon projecte educatiu per a escolars es titula ‘Así nos lo contaron’. Una recopilació de fotografies antigues comentades aconseguides per l’alumnat dels dos últims cursos de primària del CEIP Vicente Ferrer Ramos de Vall-de-roures. Aquest projecte es va fer en els cursos 2003-2004 i 2004-2005, segons va explicar el director del centre Jesús Calvo.
I, finalment, aquest mateix curs Repavalde està preparant un altre projecte educatiu adreçat als escolars més menuts –de 3 a 9 anys- amb el títol ‘Valderobres para peques’.
Repavalde segueix apostant per la conservació, restauració i la divulgació del patrimoni municipal i, en aquests projectes educatius, mostra el seu interès en la formació dels més joves que és bàsic per sensibilitzar l’alumnat del valor que té el patrimoni que ens han deixat els nostres avantpassats i que tenim l’obligació de transmetre-ho a posteriors generacions.

La Ruta dels Ibers al Baix Aragó és un ambiciós projecte cultural que intenta recuperar les restes històriques d’època ibèrica molt important en el nostre territori i donar-les a conèixer a través d’una coordinada promoció turística cultural de qualitat. L’itinerari passa per les comarques del Bajo Martín –Azaila-, Andorra- Sierra de Arcos –Alloza, Oliete i Andorra-, Baix Aragó –Alcanyís, Alcorisa i Foz Calanda-, Baix Aragó-Casp –Casp- i Matarranya. D’aquesta última comarca el projecte inclou les viles de Calaceit, Queretes, Massalió i la Vall del Tormo. Els jaciments ibèrics que s’han seleccionat per pertànyer a la ruta són el Tossal Redó i Sant Antoni a Calaceit, els Castellans a Queretes, Sant Cristòbal i el Piuró del Barranc Fondo a Massalió i la Torre Cremada i els Trullets a la Vall del Tormo. Aquests jaciments ja havien estat prospectats i excavats per l’Institut d’Estudis Catalans a principi del segle XX, excepte els Trullets que s’ha descobert recentment.
Dos d’aquestes viles del Matarranya ja compten, ara mateix, amb un museu. Calaceit, des de la dècada dels 80, el dedicat a Joan Cabré, arqueòleg local de principi del segle XX, que pertany al Govern d’Aragó. De propietat local és el recent creat Taller d’arqueologia i Història de Queretes, dedicat sobretot a l’arqueologia, molt important per la gran quantitat de jaciments prospectats dins del seu terme municipal. A les altres dues viles: la Vall del Tormo i Massalió hi ha projectat dos centres de visitants o d’interpretació del món ibèric.
La Vall del Tormo és la localitat que més campanyes arqueològiques s’han dut a terme en els últims anys, durant la dècada dels 90, a càrrec de la Universitat de Tolouse i el Taller d’Arqueologia d’Alcanyís, on s’ha excavat la Torre Cremada, els Trullets i lo Cerrao, tres jaciments propers d’època ibèrica a la vora del riu Matarranya. A Massalió s’han iniciat les excavacions a Sant Cristòbal que forma amb l’ermita dedicada al sant un conjunt històric d’una singular bellesa. En el mateix terme municipal s’ha netejat el Piuró del Barranc Fondo, les Escodines Altes i Baixes.
Per promocionar el projecte s’ha realitzat l’exposició itinerant “Pioneros de l’arqueologia ibérica del Bajo Aragón” que recorre totes les viles que participen en la ruta. Per a més informació sobre aquesta iniciativa cultural del Baix Aragó podeu entrar i consultar la web http://www.iberosenaragon.net.
El turisme cultural és un dels motors econòmics de la comarca del Matarranya més dinàmics que ja compta amb una infraestructura important –cases rurals, hotels, càmpings, restaurants…- però que cal diversificar i oferir més propostes per al visitant com la que ara es presenta. El creixement, any rera any, demostra la vitalitat del sector turístic i la seua rentabilitat.

El president de la DGA, Marcel·li Iglesias, no va concretar la data de presentació a les Corts de la tantes vegades anunciada Llei de Llengües d’Aragó, que hauria de posar els solaments per a la normalització de l’us del català i l’aragonés a la Comunitat Autònoma. Iglesias, que contestave a una interpelació del diputat de la CHA, Chesús Bernal, es va limitar el passat 30 de setembre a dir que el projecte de llei l’estan analitzant els serveis jurídics del Gobern aragonés. Bernal va recordar els reiterats -i incomplits- compromisos de regular la situació de les llengües minoritàries d’Aragó. El diputat nacionaliste va recordar a tres persones desaparegudes en els darrers mesos que van lluitar per la normalització linguística a Aragó, Toni Llerda, Miguel Asensio i Jesús Moncada.

Tres mil fotografies procedentes del divuit pobles de la comarca del Matarranya integren la colecció del Centre de la Memòria Històrica del Matarranya, inaugurat el passat dia 2 d’octubre a “Les Coves” de Valljonquera, unes antigues cotxeres acondicionades com a seu de l’arxiu fotogràfic comarcal. Els organitzadors van animar als veins de la comarca a aportar noves fotos per a incorporar-les al fons de l’arxiu, que es pot consultar per mitjans informàtics i que, en part, forma part de l’exposició permanent. La foto més antiga de les recopilades és de l’any 1890.

La Diputació Provincial de Terol va homenatjar el passat 30 de setembre al diputat i alcalde de Queretes Antonio Llerda, mort a l’agost degut a una fulminant enfermetat. Els portaveus de tots els partits -PSOE, PP, PAR i IU- van resaltar el caràcter cordial de Llerda i el seu espérit de consens i tolerància.
El president de la Diputació, Miguel Ferrer (PAR), va dir que la mort de Llerda “de forma extranya i em plena joventut va ser un cop dur per a la institució”. Ferrer va descriure a Toni Llerda com un home “afable i obert e la concòrdia i que mantenie bones relacions amb tothom. El trobarem en falta”.
El portaveu socialiste, Àngel Gràcia, va resaltar la “gran vocació de servei a la col·lectivitat de Toni Llerda”, que el va introduir en la activitat política. El portaveu del PP, Luis Carlos Marquesán, va indicar que el desaparegut diputat matarranyenc ere “una bona persona que fugia de la confrontació”.
La portaveu del PAR, Carmen Hernández, va dir que Toni ere una persona “respectuosa i tolerant que sempre tenie una paraula apropiada per a que els que estaven al seu costat es sentiren bé”.
Finalmente, la diputada de IU, Amor Pascual, va llegir un emotiu poema de Blas de Otero en record de Llerda.
Abans de començar el ple, es va depositar un ram de flors a l’escon que ocupava Toni Llerda a la Diputación i tots els diputats van guadar un minut de silenci.
Llerda, de 44 años, casat i amb dos fills, va desenvolupar una intensa labor com activiste cultural i va ser pioner en la lluita per la dignificació del català al Matarranya. Va ser president fundador de l’Associació Cultural del Matarranya.

L’exposició de “La llengua catalana a l’Aragó” a Barcelona.
En el magnífic claustre de la seu de l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona ha estat allotjada, entre el 13 a 30 de setembre, tot coincidint amb les festes de la Mercè, l’exposició presentada per l’Associació Cultural del Matarranya “La llengua catalana a l’Aragó”, organitzada per la presidència de l’IEC que recordem va ser inaugurada aquest estiu durant la Trobada Cultural del Matarranya a Massalió. A part dels panells informatius organitzats per temes: el territori catalanoparlant d’Aragó, la llengua, la literatura popular, la literatura d’autor, la cançó, al moviment associatiu, l’ensenyament i els usos lingüístics, hi havia una petita exposició d’un centenar de llibres i CDs publicats a la Franja o sobre la Franja, principalment editats per les actives associacions i centres culturals del territori. Completava la mostra un àudio amb una petita selecció de textos de literatura oral recopilats al Molinar i Bllat Colrat!, mostres de literatura popular i d’autor i cançons interpretades per cantautors franjolins.
Com a acte de presentació de l’exposició l’IEC va organitzar, el dia 28 de setembre, a la sala Pere Corominas, un acte presidit per Salvador Alegret, vicepresident de l’IEC, on van intervenir l’escriptor i editor mequinensà Hèctor Moret com a representant d’Iniciativa Cultural de la Franja que va presentar la recent creada entitat coordinadora de les diferents associacions i centres culturals de la Franja i Ramon Sistac originari de la Llitera, professor de Diactologia de la Universitat de Lleida i membre de l’IEC que parlà sobre “la Franja cap al futur: llengua i identitat”. Dissertà en la seua intervenció sobre tres conceptes força controvertits en el nostre territori: franja, llengua i identitat.
Al final de la convocatòria es va fer una visita a l’exposició dirigida i comentada per la responsable de la mateixa Pepa Nogués.

Música del Matarranya a les festes de la Mercè.

La XXVI Trobada Coral de la Mercè d’enguany, organitzada per la Federació Catalana d’Entitats Corals de la demarcació del Barcelonès, va convidar el Cor de Cambra de Beseit i el Cor Albada. El marc de l’acte, l’entranyable Plaça del Rei, va quedar petita la tarda del dia més gran de les festes barcelonines, malgrat la coincidència horària amb la popular i multitudinària cavalcada de la Mercè. Els del Matarranya van ser qui van encetar la jornada musical amb un públic entusiasta que comptava amb molta presència de gent originària de les nostres terres. Margarita Celma, la seua directora, en començar va explicar que en el concert només interpretarien músiques populars del Matarranya. Així iniciaren l’actuació amb la tradicional albada Baixeu les casquetes, seguiren Sant Josep se fa vellet, la jota La balladora, Sant Josep se’n va a segar, la popular composició a tota l’àrea de la llengua catalana Ton pare no té nas i el divertit i desenfadat ball recollit a Mont-roig Lo moixó de Montpeller. El primer i últim tema interpretats per la coral van ser acompanyats per la gaita i el tabal. Algunes d’aquestes composicions han estat harmonitzades per musicòlegs de gran prestigi nacional: Agustí Cohí, Baltasar Bibiloni, Manel Oltra, Jesús María Muneta i Tomás Aragüés. També interpretaren dos poemes de l’escriptor penarrogí Desideri Lombarte musicats per la seua directora: Elles i Riu, riu la perdiu. En acabar l’actuació del cor de Beseit continuaren la segona part del concert el Cor Albada una gran agrupació coral barcelonina molt jove que finalitzà l’extraordinària actuació a la Plaça del Rei.

Al dia següent, diumenge 25, el Cor de Cambra de Beseit tingué una nova actuació a la Capella de l’Esperança a Barcelona on interpretaren tot el seu variat repertori: Los Músics de Said –música antiga medieval i del renaixement- i Cor de Cambra –música de cor i cançons populars del Matarranya-.

Un bon premi i un reconeixement per una agrupació coral que ha sabut sacrificar-se i treballar de valent per aconseguir ser la principal referència musical al Matarranya.

Comments (1)

El nostre col·lectiu, Viles i Gents, és del Matarranya, i fa 10 anys que escriu una columna en català al periòdic La Comarca.

Tenim més articles anteriors aquí