Teruelinos
“Teruelinos”. Així anomenen a la comarca de la Llitera a les nombroses famílies que, procedents de l’alt Matarranya, van emigrar en la dècada dels cinquanta del segle XX cap a les terres regades per les aigües revifadores del canal d’Aragó i Catalunya. Els nous regadius es van convertir en una terra prometuda per a molts llauradors del secans de Montroig, Pena-roja, Fondespatla o Vall-de-roures. Van vendre les seues garrotxes plantades d’oliveres o dedicades a la sembradura i les cases familiars per a invertir els diners obtinguts en jornals d’horta. Cambiaven una terra polsosa acobardada per la sequera i amb els cultius sempre exposats al caprici del temps per les collites asegurades amb l’aigua dels nous canals alimentants pel cabalós riu Cinca. Van replegar les seues poques pertenències i se les van emportar cap a Tamarit i els seus voltants amb l’esperança de començar una vida millor. Enrera deixaven, en la major part dels casos, una existència miserable. Comptaven, això si, amb un avantatge per a integrar-se a la terra d’acollida: parlaven la mateixa llengua que els seus nous veins. La seua tan denostada llengua materna va ser llavors un valuós bagatge cultural. Qui els ho havia de dir! Després de haver sentit dir tantes vegades que paralaven un barreja informe de llengües sense cap utilitat més enllà del seu poble.
és ben veritat, a tamarit i el torricó en van arribar molts i se’ls anomenava ‘teruelinos’ (la gent gran encara ho diu). I també és veritat que la llengua va ser un factor d’integracio clau, mai van ser forasters. Però, a més a més, aquesta gent va ser un revulsiu a la comarca perquè es tractava de gent amb molta iniciativa (qui emigra sempre en té) i més lliure que els autòctons respecte les relacions de dependència semifeudal típiques del món rural de l’època. Cal dir que si El Torricó és avui la població més dinàmica de la Llitera, es en part gràcies a aquests matarranyencs.
Una altra cosa que desconec és si l’afició que tenen als ‘toros’ els vé d’aquí, perquè El Torricó és l’únic poble de la comarca on per les festes es fan toros i vaquilles (una cosa totalment extravagant a La Llitera), fins el punt que compta amb plaça de toros permanent. Pot ser aquest un costum importat del matarranya o prové d’algun altre lloc?
Comment by pepespluga — 30 October, 2009 @ 11:27 am