Un dentista a l’Hostal
Fa una cinquantena d’anys, a l’hostal de mons iaios a Mont-roig hi havie un tràfec continu de comerciants i d’artesans. Però periòdicament també s’hi hospedaven professionals qualificats, entre els quals estave Don Alberto Moliner Belmonte, metge dentista, fill de Valljunquera, que tenie la consulta a Alcanyís i que els caps de setmana anave pels pobles de la Terra Baixa i del Matarranya atenent als pacients. Don Alberto és, per mèrits propis, una de les imatges destacades de la meua infància. La seua ere una forma d’entendre la medicina ben diferent a la d’avui, ja que en aquell temps ere tot molt més familiar. I em ve a la memòria que per aquella època es desplaçave al volant d’un Renault Dauphine, un vehicle molt inestable que ere conegut com “lo cotxe de les viudes”. Fidel a la cita mensual, quan arribave, Don Alberto s’instal·lave en una de les habitacions i ajudant-se d’un reposa-caps que s’ajustave a qualsevol seient anave atenent als pacients. A mi, de menut, m’aterroritzave el sol fet de pensar que algun dia haguera de passar per les seues mans. I és que jo veia que algunes persones entraven a la consulta dolent-se amargament i poc després eixien d’allí tapant-se la boca amb lo mocador i queixant-se encara més amargament. En un altre ordre de coses, em xocave molt que tot un “sinyor doctor” parlare com natres, ja que ere un fet absolutament excepcional. En tinc un bon record, de Don Alberto. I des de l’any 1975 no n’havia sabut res. Fa poc que vaig poder contactar amb ell. I haig de dir que ham parlat diverses vegades i que, tot i l’edat, continue tenint lo cap clar i l’esperit molt jove. Des d’ací li envio una forta abraçada i el meu agraïment per aquell preciós cadellet de setter que em va pujar en un dels seus viatges.
No sé qué debe pensar tu querido Don Alberto ante la proliferación de centros de “estética dental”, que lo mismo te quitan una muela, que te arreglan las varices en un dos por uno.
¿Y porqué el coche de las viudas? Si en esa época las viudas no conducían (ni las demás tampoco), ¿acierto pensando lo que pienso?
Por último, estoy de acuerdo contigo en que la medicina era distinta de cómo es hoy; en algunos aspectos, por suerte y en otros, por desgracia.
Un beso, Carrégalo.
Comment by Silvia — 21 October, 2009 @ 12:00 pm
Silvia,
a estas alturas Don Alberto debe mirar los centros de estética por encima del hombro.
Lo del coche de las viudas venía dado porque eran unos coches muy instables debido a que llevaban el motor detrás y culeaban mucho. Y como consecuencia de eso hubo algunos accidentes fatales con ellos. Ciertamente, en aquellos años ni las viudas ni tampoco las solteras conducían (divorciadas no habían, porque la ley no lo permitía; y separadas sí que había, pero solo de hecho, que no de derecho, por el mismo motivo). Era muy raro ver una mujer al volante de un vehículo.
Celebro muchísimo que nos visites de vez en cuando y nos leas. Sé que para tí leer en catalán representa un esfuerzo, pero verás como poco a poco vas entendiendo más cosas. Creo que en Aragón eres una exepción, porque debes de ser una/uno de las/los pocas/pocos castellanohablantes aragonesas/aragoneses que nos leen.
Besicos i besets,
J. A. Carrégalo
Comment by J. A. Carrégalo — 24 October, 2009 @ 10:02 am
Hola, fa temps que vaig veure a TV3 un reportatge d’un metge de Valljunquera que s’en va anar a viure a Andorra la Vella.No se sí és la mateixa persona.
Felicitats per lo que esteu fent.
Saludos desde LLeida.
Comment by Adrià — 25 October, 2009 @ 10:40 am
Segur que no és la mateixa persona. Que jo sàpiga Don Alberto va exercir tota la vida a Alcanyís. Ell va nàixer a Valljunquera perquè son pare ere el metge d’aquell poble.
Gràcies per llegir-mos. És reconfortant saber que hi ha gent de Lleida que mos va seguint.
Una abraçada,
J. A. Carrégalo
Comment by J. A. Carrégalo — 27 October, 2009 @ 9:16 pm
He trobat el reportatge, i el metge del que es parlava, era el Doctor Lluís Burgués nascut a Valljunquera el 1925, casat a la Torre del Compte amb Carmen Montserrat i que s’en va anar a viure a Escaldes(Andorra) el 1956.
Comment by Adrià — 28 October, 2009 @ 11:25 am