Déus de l’Olimp
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 2 de maig del 2009)
En l’aniversari de Darwin reneixen les velles polèmiques a favor i en contra de l’evolució i, mentrestant, assistim a salts vertiginosos en l’escala evolutiva, propiciats per certa experimentació científica, per alguns polítics àvids de passar als llibres d’història i, molt especialment, per un voraç mercantilisme emparat, com gairebé sempre, en idees altruistes, en la lluita contra la malaltia i en l’eterna persecució de la felicitat humana.
Salts malabars de mutació en mutació, a manera de mortal joc de l’oca, que expliquen l’aparició de l’encefalopatia espongiforme bovina, o de la síndrome de l’antavirus pulmonar (causat per alguns rosegadores) que entre els infectats als Estats Units provoca un índex de mortalitat superior al 50 per cent, i així fins una trentena de noves malalties aparegudes en els últims vint anys, encara sense tractaments efectius, sense cures ni vacunes, ni possibilitat coneguda de prevenció o control efectiu.
Altres com l’ebola o fins i tot la plaga del VIH, apunten com a culpables a determinades mutacions procedent d’animals, mutacions, almenys les últimes que s’estan observant en les que sí sembla estar comprovada certa responsabilitat dels humans.
Sumem-li més a més les mutacions a gran escala que es desenvolupen en velles malalties com el còlera, les ancestrals malalties venèries, la tuberculosi… en aquests casos agreujades per les resistències als antibiòtics que generen el seu mal ús.
I continuem jugant fort: la grip aviar, ara complicada en la seva última i més recent carcassa militar com a grip porcina: que no és simplement una nova grip sinó la “grip nova”, encara d’etiologia desconeguda però que possiblement suposa un salt qualitatiu impressionant en l’evolució dels virus, uns virus que antigament afectaven només animals i que ara s’han convertit en capaços d’atacar als éssers humans i de ser propagats per ells.
Seguim així, manipulem gens, creem noves mutacions, alimentem-nos amb productes transgènics d’acció encara desconeguda, utilitzem els antibiòtics a tort i a dret; augmentem les radiacions de tota mena fins i tot les que possibiliten la pèrdua de la capa d’ozó del nostre planeta… Seguim així, mentre augmenten les al•lèrgies, la cruesa del càncer, i sorgeixen noves malalties; continuem jugant a ser déus, fem un pols amb la natura, a veure qui pot més…, encara que em temo que, més que Déus de l’Olimp, alguns polítics excessivament confiats amb la manipulació genètica, i poc previnguts, junt amb determinats científics, que avui en dia s’erigeixen com a salvadors de la Humanitat, més aviat es comporten com a déus en el limbe, en la frontera entre el lideratge absolut de l’home i la seva desaparició com a espècie.
Silvestre Hernàndez
