Més paradoxes
(Publicat al Diario de Teruel, el 4 d’abril del 2009)
He escrit en altres ocasions, en aquesta mateixa columna i en altres mitjans, que enguany es commemoren els 25 anys de la Declaració de Mequinensa quan diversos alcaldes de disset municipis de llengua catalana de l’Aragó proclamaven, d’acord amb la Constitució Espanyola aleshores vigent —i ara també—, la necessitat de protegir i fomentar aquest patrimoni de l’Aragó que és la llengua catalana que ací es parla. Un dels punts que es considerava més urgent de fer realitat per a aconseguir aquest objectiu era la introducció de l’ensenyament de la llengua catalana a l’escola. I aquest punt ha estat un dels pocs que han tirat endavant d’entre els que es proclamaven necessaris a la dita Declaració per no malmetre el patrimoni aragonès. I així s’ha passat d’uns 700 alumnes al curs 1984-1985 que rebien ensenyament de català a set o vuit pobles, a més de 4.000 a gairebé tots els pobles de la Franja, tret d’algun del Mesquí i de l’Isàvena. Aquest ensenyament va acompanyat també de programes d’ajut i de publicacions. Calia esperar que el considerable desenvolupament de l’ensenyament del català, i en alguns casos en català, al nostre país, tan positiu tot i les seues limitacions, i fruit directe de la Declaració de Mequinensa, fos prou motiu perquè se celebrés com Déu mana aquesta efemèride. De moment, però, res no s’ha fet en positiu, però si en negatiu. I així veiem, per un cantó, que a Vall-de-roures s’han suprimit en el curs actual, i no pas per manca d’alumnes, les classes de català a l’ensenyament secundari, i per l’altre que l’Escola d’Idiomes d’Alcanyís, que havia rebut l’encàrrec a començaments d’any de preparar per al curs vinent una oferta de llengua catalana, ha rebut no fa gaire ordre superior dient-los que això del català quedava suprimit. Aquests dos actes són ara com ara els únics de què tinc notícia dedicats a commemorar —negativament— la Declaració de Mequinensa, tot contribuint a la destrucció d’aquest patrimoni espanyol i aragonès que és, repeteixo, la llengua catalana, i evidentment contradient l’esperit que havia inspirat la dita Declaració, i no cal dir el que inspira la Constitució.
Artur Quintana
