Commemoracions
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 14 de març del 2009)
Fills d’una època de presses, vivim entre la por de la memòria i la febre de l’aniversari. Serà per compensar. Commemoram que han passat uns quants anys de la mort o naixement d’un pròcer, un escriptor o un artista, que en fa tants d’una obra que va escriure, que hi va haver una batalla, una declaració, una llei o una tragèdia. Les commemoracions són molt diverses. Per a la secció cultural de nivell, a Espanya existeix un organisme específic, la Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales (SECC), constituïda per a celebrar puntualment lo quadricentenari de la publicació de la primera part del Quixot, i astí se va quedar, consolidant-se com a gran estructura recordatòria. Lo poder, a la manera il•lustrada, retorna a la societat una mostra comentada i homenatjada d’allò que va sorgir d’esta i que no sempre li va ser reconegut al seu moment.
Resulta evident la bondat i la necessitat de recordar tant les produccions artístiques com les circumstàncies històriques, ja sigue com a ocasió per aprofundir en lo seu estudi i divulgació, ja per a reflexionar què se va fer bé o malament i analitzar les conseqüències sobre el present. Com que les arts i la història mai s’aturen, sempre podrem triar. Al nostre àmbit matarranyenc enguany ja tenim dos celebracions que l’amic Artur Quintana mos ha recordat des de esta mateixa secció: los 25 anys de la Declaració de Mequinensa i els 400 de l’expulsió dels mudèjars aragonesos. Però n’hi ha més: los 70 anys d’haver-se acabat la Guerra civil, que lo nostre territori, com tots, va patir; lo 20 aniversari de la mort de l’escriptor pena-rogí Desideri Lombarte; i segurament d’altres que se m’escapen. Una altra dada que sempre se m’ha escapat és lo criteri numèric necessari per a adquirir l’estatus de “commemorable”: ser centenari o bicentenari?, complir una, dues o tres desenes exactes? Som víctimes del sistema mètric decimal tan imperfectes i capritxoses com la nostra memòria, perquè posats a recordar tant mos fa 100 com 150, i 10 com 15, passat remot o recent, la mort, l’obra o el naixement.
María Dolores Gimeno
