Més avantatges del bilingüisme
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 7 de març del 2009)
En el Magazine de La Vanguardia del passat 15 de febrer vaig llegir una entrevista realitzada a l’escriptora Siri Hustvedt, novaiorquesa d’origen noruec i casada amb el gran novel•lista Paul Auster. A la pregunta sobre el biculturalisme i bilingüisme de la seua família responia: “Si tu estàs acostumat a saltar d’una llengua a una altra, d’una cultura a l’altra, i perceps les dues a la teua manera, també ets més capaç d’entendre a qualsevol ser humà. La perspectiva s’hi obre, la teua mentalitat és més lliure, i saps que certes coses no es poden dir de la mateixa manera en una llengua que en una altra. […] Per això crec que vostès (es referia als catalans) són capaços de situar-se al lloc de l’altre amb molta més rapidesa de qui és monolingüe i monocultural” Els més estudiats avantatges del bilingüisme —s’entén bilingüisme de veritat: parlar, llegir i escriure— en relació als infants, els podem concretar en els següents: el saber més d’un idioma incrementa les habilitats cognitives del nen i la flexibilitat mental, la qual cosa el fa comprendre millor, per exemple, els problemes matemàtics. L’aprenentatge d’una segona llengua potencia també la primera, per tant, el nen desenvolupa ambdós idiomes, de manera similar a com ho fan els monolingües. El nen té una visió de la realitat més àmplia. La capacitat de parlar i escriure en dos o més idiomes té grans avantatges laborals i de formació. A un bilingüe li és més fàcil aprendre una tercera llengua. Etc., etc. Ara podem sumar a aquestes, les que indica la escriptora Siri Hustvent, i així, el catàleg de raons favorables al bilingüisme creix i el fa més atractiu encara. Costa entendre que, davant d’aquests beneficis, els pares que tenen xiquets a l’escoles i instituts de la Franja, no demanin classes de català massivament. Bé, no vull enganyar-me ni enganyar al lector: això que dic seria cert en el cas de que la desinformació amb referència al tema no fos tan profunda, i si els arguments polítics no ocupessin les raons lingüístiques. Mentrestant, restem a la espera d’algun quasi miracle que produeixi un canvi d’actitud en la ciutadania.
José Miguel Gràcia
