Viles i Gents

Aquest primer de febrer va fer vint-i-cinc anys de la Declaració de Mequinensa signada per 17 representants dels ajuntaments de la Franja i el Conseller de Cultura i Educació del Govern d’Aragó José R. Bada Panillo, originari de Favara. Entre els signants del Matarranya hi eren presents els representats de Calaceit, Vall-de-roures i Valljunquera. També ho feia Marcelino Iglesias, l’actual president del Govern d’Aragó i en aquells moments alcalde de Bonansa, petita població de la comarca de la Ribagorça. Dins del text es reclamava urgentment: “Accelerar les gestions davant del Ministeri d’Educació i Ciència perquè el català puga ser ensenyat com assignatura optativa […] a les escoles i als centres d’ensenyament del municipis de la Franja Oriental d’Aragó que ho demanen”. I al Matarranya, dos anys més tard, s’iniciava l’ensenyament del català a Calaceit i el curs 2001-2002 ho aconseguien les últimes escoles de la comarca: Pena-roja, Mont-roig, Fondespatla i Torredarques. Després d’aquest esforç titànic en els centres d’ensenyament ens trobem actualment que l’assignatura de català s’ha reduït a només una hora setmanal a les escoles i a l’IES del Matarranya, que l’havia aconseguit des del curs 1995-96, l’actual curs s’ha deixat d’oferir als alumnes. A la passada assemblea d’ASCUMA, celebrada a Calaceit, van assistir-hi pares molt molestos i disgustats per aquesta situació a l’ensenyament perquè pensen que amb una hora setmanal els seus fills mai aprendran la seua llengua i també hi havia pares que els duen a secundària que opinaven que el poc que aprenen a les escoles ho oblidaran totalment durant la seua estada a l’institut. Ara mateix, i no els hi falta raons, hi ha pares i professors molt enfadats que es plantegen canviar el proper curs els seus fills a altres centres d’ensenyament fora de la comarca on la llengua vehicular d’aprenentatge siga la pròpia de la població. El Servei Provincial d’Educació farà alguna cosa per evitar aquesta situació irracional en l’ensenyament de la comarca?