400 anys
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 28 de febrer)
Enguany fa quatre-cents anys de l’expulsió dels espanyols de fe islàmica, entre ells molts d’aragonesos. L’expulsió es féu sense respectar els molts tractats que els reis d’Aragó, i en certs casos els de Castella, havien signat amb els musulmans en el moment de la conquesta, cosa que havia permès salvar moltes vides d’un i altre bàndol. Per aquests tractats els musulmans pogueren continuar vivint a la terra que els havia vist nàixer i on els seus avantpassats havien viscut feia més de mig mil•lenni. Els tractats els donaven també el dret de practicar lliurement la seva religió, llengua —l’àrab— i costums. A partir d’aleshores serien mudèjars, és a dir: els que es poden quedar. Majoritàriament a principis del segle XVI aquests espanyols, van ser batejats per la força, no pas per pròpia i lliure decisió, i en conseqüència aquell bateig segons el dret canònic era i segueix sent nul. L’Església, sense fer cas del seu propi dret, va fer com si aquell bateig fos lícit i per tant pogué tractar els espanyols musulmans com si fossen heretges, condició que com es ben sabut va “justificar” els tants patiments contra als espanyols de fe islàmica que els van infligir els nostres avantpassats, i va donar arguments “vàlids” perquè el rei Felip III, fent veure també que ignorava els tractats signats pels seus predecessors amb els musulmans, decretés l’any 1609 l’expulsió dels mudèjars, que ell, i moltíssims investigadors espanyols hem anomenat i segueixen anomenant moriscos, tot i que això significa donar validesa a un bateig no reconegut pel dret canònic i al trencament il•lícit dels tractats abans citats. No sé si l’Església ha reconegut el seu error en acceptar com a vàlids els bateigs de què parlo, espero que ja ho hagi fet. En el cas de l’Estat més aviat em sembla que no ha reconegut mai la injustícia de l’expulsió del mudèjars, contràriament al que ha passat amb la de dels espanyols de fe mosaica, on sí que hi ha hagut reparacions. I els investigadors?: un nom com el turolenc “Centro de Estudios Mudéjares” ens n’assenyala el bon camí.
Artur Quintana
