Mequinensa 25 anys
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 24 de gener del 2009)
Enguany farà vint-i-cinc anys de la Declaració de Mequinensa. Exactament l’u de febrer s’aplegaren a Mequinensa los representants de desset ajuntaments de la Franja –Areny, Benavarri, Bonansa, Calaceit, la Codonyera, Faió, Favara, Fraga, Mequinensa, Montanui, Nonasp, Pont de Montanyana, Saidí, Tolba, Torrent de Cinca,Vall-de-roures, Valljunquera- i van signar en presència del Conseller de Cultura, José Ramón Bada, una declaració on deien entre altres coses que “RECONEIXEM: … que la llengua catalana que se parla a la Franja Oriental pertany al patrimoni cultural d’Aragó. REBUTGEM les denominacions despectives de chapurreau i d’altres de paregudes que encara s’apliquen a la nostra llengua materna” i afegien que cal aconseguir la normalització de la llengua catalana a l’Aragó, i això vol dir “acceptar com a norma la gramàtica catalana sense menyspreu de les peculiaritats lingüístiques de cada poble o comarca”. Proposaven per a començar l’ensenyament optatiu del català a les escoles. També que la DGA donés suport a la producció literària en català, i que la Universitat de Saragossa es “face càrrec de les necessitats culturals i lingüístiques de l’Aragó”. Los alcaldes per la seua part se comprometien a fomentar l’ús públic del català als respectius ajuntaments -retolació bilingüe de carrers i places, edictes, mitjans de comunicació, etc. Aqueixa declaració havia anat precedida per una altra de pareguda el 22 de gener del mateix 1984 de set alcaldes de la Ribagorça, entre ells lo de Bonansa, que aleshores era en Marcelino Iglesias. Ara, vint-i-cinc anys després convé fer balanç dels ressons aconseguits per eixes declaracions: s’ha generalitzat l’ensenyament optatiu del català i en alguns pocs casos s’ensenyen algunes altres assignatures en aqueixa llengua -allò que per als declarants era només un primer pas, amenaça en fer-se final-; la DGA ha instituït un premi anual, el Guillem Nicolau, a una obra escrita en català i poca cosa més; la Universitat de Saragossa segueix sense fer-se gairebé càrrec de les necessitats especialment lingüístiques de l’Aragó –i en el cas de l’aragonès de manera escandalosa. Quant a les mesures normalitzadores a què es comprometeren els alcaldes aquestes són escasses i sovint inexistents.
Artur Quintana
24/01/2009
