Plom fos
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 19 de gener del 2008)
Aquest és el nom ”artístic” de la guerra de Gaza, un nom “a l’americana” que no tardarà a convertir-se en èxit en les pantalles cinematogràfiques per tractar de convertir en virtual fantasia el que ara és una de les més cruels i despietades realitats; una denominació de campanya militar preparada per figurar en els llibres d’història com mostra de “orgull dantesc” dels polítics i actuals caps militars d’Israel i de la diabòlica facció d’Hamàs; en realitat, actuacions que en el futur perpetuaran el record d’una de les majors vergonyes del segle present, vergonya per als qui recolzen als executors amb els seus aplaudiments, vergonya per a aquells inconscients que els donen ànim amb els seus víctors, per a tots aquells que un dia els van concedir la confiança mitjançant els seus vots, per als que s’escuden sota poregosos silencis i diplomàtiques excuses atibacades d’hipocresia i falta de respecte cap a les vides humanes que s’estan vessant a Gaza.
La por i el terror són les armes que brandeixen Israel i la facció d’Hamàs, en Palestina, una por atroç que senten els ciutadans d’ambdós països, una por manipulada pels seus dirigents per portar-los a combatre uns contra altres, amb la promesa d’atorgar-los major seguretat, quan l’únic que aconsegueixen és generar més i més inseguretat, crear més i més enemics, assedegats de venjança, ja procedeixin dels llinatges en què es vessa la sang o en els correligionaris de l’un i l’altre bàndol.
Si els uns i els altres poguessin preguntar-li als seus respectius déus si és lícit matar altres éssers humans, amb tota seguretat només rebrien el menyspreu i la indignació com a resposta. Dissortadament, i sumant-se a altres petites “gestes” com la dels senyors de les Açores, amb actuacions tan irracionals i desproporcionades com les que està executant Israel contra Palestina i les que mou l’orgull suïcida dels cegats d’Hamàs, el món circumdant veurà minvar profundament la seva seguretat durant les pròximes dècades. Esperem que abans que això succeeixi, es fongui la vergonya, la por i el terror; i els ciutadans sàpiguen escollir, no als polítics desbridats que ofereixen “mà dura” sinó a aquells més ardits i equilibrats que lluiten amb el diàleg i amb accions per la pau. Prou morts, ja!
Silvestre Hernàndez
