Viles i Gents

Lo canvi d’any es un moment crucial per als canvis. Si més no, tot esta voltat de bons desitjos, nous propòsits, projectes anuals i vitals, noves col•leccions als quioscos, deixadors de fumar, seguidors de dietes… Hi ha qui pensa que si a això se li sumaren alguns euros, molt millor. I un mètode de fer diner fàcil i miraculós son los jocs de l’atzar, entre ells la loteria de Nadal. Tots coneixem gent que ha deixat de treballar perquè li va tocar la loteria de Nadal. O altres que van obrir el negoci de la seua vida en aquells dinerets o van deixar arreglats de per vida als fills i als nets. A totes les viles n’hi ha. Inclús diria que cada carrer de cada vila te un d’estos agraciats per la vida i per la fortuna. O, qui sap, cada família? Deixant de part la ironia, quan arribe nadal s’inaugure la marató de la compra, el canvi, el “guarda-me’n”, lo “jo te’n dono 2 de la meua i tu me’n dones 5 de la teua”. La mitjana de gasto per persona són 70€, i comptant que alguns no en compren, altres se’n gasten 140€.
Si som seriosos, la llei obliga a les loteries a retornar en premis la meitat del recaptat (55%). És a dir, que de cada 100€ que gastem, ixen 55€ en premis. I les màquines tragaperres dels bars estan obligades a retornar almenys lo 70%. La matemàtica diu que les màquines són més bondadoses que la loteria. Però no estan massa ben vistes. És d’imaginar que l’Estat en les loteries fa l’agost cada mes de desembre. Això sí, per a qui no compra loteries és una fortuna: té un voluminós grup de voluntariosos contribuents que li paguen part dels impostos. Completa bondat nadalenca!