Viles i Gents

(Publicat al diario de Teruel el 20 de desembre del 2008)

L’any 1986, quan el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana el Govern d’Aragó decidí convocar un premi anual a una obra en català. Calia trobar un nom per a aquest certamen i des de la Comissió Aragonesa del citat congrés se suggerí el de Guillem Nicolau, que fou unànimement acceptat. Des d’aleshores la convocatòria del « Guillem Nicolau » continua –amb algunes intermitències degudes a l’escàs o nul interès de determinats governs aragonesos a fomentar aquest patrimoni aragonès que és la llengua catalana. Però per què es va optar per aquest nom: Guillem Nicolau? Qui era en Guillem Nicolau? Dons un dels primers humanistes aragonesos, traductor del llatí al català i al revés, al servei de la casa reial aragonesa. Està documentat del 1366 al 1390, si més no, però es desconeixen els llocs i els anys de naixement i de defunció. L’any 1373 Pere IV el recomanà al Papa per a l’obtenció del benefici de l’església de Maella, vila de la qual fou nomenat rector i on es troba documentat en una visita diocesana del 1387. Nicolau havia traduït per al rei el Chronicon Siculum o Siciliae al català i les Cròniques d’Aragó al llatí, és a dir, l’anomenada Crònica General d’en Pere el Cerimoniós, que Zurita creia equivocadament originària de San Juan de la Peña. Se sap també que Guillem Nicolau va traduir vint epístoles de les Heroides d’Ovidi fent-les precedir d’unes glosses que en resumeixen l’argument. Joan I, en saber que en Nicolau havia fet aquesta traducció, la hi va demanar per a la reina, na Violant, el 28 de gener del 1389. Com que el rector no lliurava la traducció –segurament intuïa que no la veuria més- la reina va tornar a insistir un any més tard, i a més va escriure a l’arquebisbe de Saragossa perquè pressionés en Nicolau, que no va tenir altre remei que donar a la reina la traducció de les Heroides. Aquesta traducció, llevat d’uns fragments, ha romàs inèdita. Però en un futur proper, si tot va bé, veurem publicada aquesta primerenca mostra de l’humanisme aragonès en llengua catalana.

Artur Quintana