Com li ho explico als fills?
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 13 de desembre del 2008)
No, no, la vertadera identitat dels Reis Mags no és el que més em preocupa desvelar-li ara, i més quan rep regals dels seus papàs i dels seus avis en qualsevol moment i ocasió. De fet, ja no té cap interès en conèixer de qui provenen, mentre els aconsegueixi. Gairebé no mostra il•lusió davant l’expectativa d’un nou obsequi: només exigeix obtenir-lo al més aviat possible.
Em pertorba que no m’entengui quan li digui que els bons són els honrats i que els dolents són els que roben, els qui estafen, aquells que menteixen… encara que surtin com a famosos ben pagats en programes de televisió; encara que en les pel•lícules d’ara sempre guanyin els delinqüents astuts o malgrat que alguns polítics corruptes acabin complint petites penes i sortint amb les mans plenes.
Ara m’inquieta com explicar-li al meu fill per què es presumeix de donar-li a la FAO 12 milions d’euros en aquests últims anys, per tractar de pal•liar la fam de milions d’éssers innocents, mentre se li regalen 400 a un entrenador de futbol per no fer bé la seva tasca.
Tampoc sé com contar-li que els escàndols dels personatges vulgars de certs reality xous no són més importants que els esforços silenciosos i abnegats d’un científic, d’un polític, d’una actriu o d’un escriptor.
Com vaig a demanar-li que s’esforci en els seus estudis? Que valori el treball dels qui lluiten com a abelles guerreres en la vida, si a ell només li ensenyen a admirar el triomf dels servils abellots?
Com li conto que el suïcidi de Daniel James, emès per la televisió, no és un altre reality xou més, malgrat el seu gran èxit d’audiència? Com li ho contaré més endavant, quan altres tristes realitats es converteixin en espectaculars xous televisats?
Em temo que, com diu aquell vell refrany: “val més una imatge que mil paraules”; la meva capacitat educativa s’ha vist desbordada pels videojocs violents, el cinema d’acció, la premsa groga i la mala televisió.
Silvestre Hernàndez
