A l’abordatge
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 6 de desembre de 2008)
Sentats davant l’ordinador, milions de persones es fan a la mar; no importa el mal temps, ni els milers de virus que esperen l’error del navegant; els pirates aconseguiran trobar el seu tresor: la cançó o el disc anhelat.
Compartir la cultura, poder accedir a un univers d’alternatives, descobrir les propostes de grups desconeguts d’arreu del món, conèixer, disfrutar… Això és el que una entitat anomenada SGAE, que diu defensar el drets dels autors, està intentant criminalitzar.
Esta agrupació de suposats creadors es defineix com la defensora de la cultura musical d’aquest estat. Bé, com defensen la música y la cultura, doncs, cobrant per tot. Vols fer un concert, paga. Vols posar música al teu local, paga. Vols fer un festival de curts, paga. Vols editar un disc, paga.
Diuen que la pirateria esta matant al món de la música. Segur? Mai en la historia hi ha hagut tantes propostes musicals com ara, mai una persona ha pogut accedir sense problemes a una oferta tan gran, mai la música havia estat a l’abast de tothom.
Per què no diuen la veritat? Per què no expliquen que el problema és que s’està descapitalitzant el món de la música i que les seues arques cada dia estan més buides? No diguen que els artistes que perden diners en les copies, i que els grups que comencen no podran enregistrar discos degut a que les discogràfiques no tenen capital. Primer, perquè el 90 per cent del guanys d’un disc van a parar a les discogràfiques i no als grups. I segon, que aquestes empreses no apostin per grups nous no es cap novetat, ara em diran que als darrers decennis les grans companyies han obert les portes del món de la música a alternatives innovadores.
No mos ho creem ni farts de vi. Ja estem cansats de mentides, si volen seguir fent lo mateix, almenys no moleston als que volen que cada dia es facin més concerts, i que els grups que comencen puguen tocar i donar-se a conèixer, i si poden anar a l’altra banda del món a tocar perquè algú s’ha baixat el disc per internet, doncs, bé.
Marc Martí
