Societat del coneixement
Lo coneixement i la informació son material molt important per a les nostres vides. A partir de la mecanització, en només un jornal se pot multiplicar infinitament la producció que a principis feen durant dies colles grans de treballadors. Ara la ma d’obra necessària per a mantindre les terres del Matarranya es infinitament inferior. I les dades de població de la comarca ho demostren. No només se necessite ma d’obra que seguix ordres. Això ho faran millor els països que treballen en jornals més baixos. Se necessite iniciativa, ma d’obra creativa, i afegir valor de qualitat.
L’actual societat del coneixement de casa nostra és una altra: “jo conec a tal”, “jo soc fill de”, o “jo sóc militant del partit tal”. Hi ha convocatòries publiques que s’oculten. Hi ha càrrecs tècnics i mà d’obra rasa adscrita al carnet del partit. I, evidentment, en este tema hi ha el pacte de no agressió entre polítics. Los nostres Consells Comarcals mantenen un discurs a favor de la inversió econòmica en lo propi territori. I hi enterren molts euros. Però rarament inverteixen en capital humà. Si fan una guia turística, la confien a empreses de fora. Si fan un inventari, lo confien a professionals de fora. Si fan un panell, se dissenye a fora. I el capital humà local ha de marxar o ha de malviure. A casa nostra tenim professionals de tots los rams. No són los millors. Però podem invertir per a que ho siguen. I indiscutiblement son los que donen valor al Matarranya. Si les institucions hi invertiren des de principis de dècada, tindríem gent competitiva assentada al territori contractant la ma d’obra que enviem a formar-se a les universitats de fora. Una cercle poblacional virtuós.
Ostres! pareix que hagis sentit alguna de les converses que hem tingut a l’estudi al llarg d’aquests anys! En fí, veig que som uns quants els que ens fem les mateixes preguntes.
Comment by Carles Terès — 9 December, 2008 @ 12:26 pm