Educació bilingüe
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 15 de novembre del 2008)
El 21 de setembre es va publicar en aquest mateix diari a la pàgina 40 una molt interessant entrevista amb el professor José Antonio Pérez, director de l’escola d’educació infantil y primària El Justicia de Aragón d’Alcorisa, sobre l’educació bilingüe que s’hi practica des del 2005, i que aquest professor diu que ha estat tot un encert, i n’explica el funcionament: els xiquets són educats en una atmosfera bilingüe, i per tant des de Primer d’infantil ja juguen, llegeixen, escriuen i es comuniquen amb la seua mestra i els seus companys en dues llengües. I el professor adverteix: Per altra part, el model d’estudiar una segona llengua durant algunes hores a la setmana és inadequat per a aprendre-la, com ja s’ha demostrat, tot exposant que l’ensenyament bilingüe afavoreix l’adquisició i l’aprenentatge de dos idiomes, crea consciència i tolerància de la diversitat de les dues cultures, afavoreix una més gran flexibilitat mental, augmenta la capacitat intel•lectual i millora els mecanismes d’aprenentatge, entre altres coses. Davant d’aquestes esplèndides declaracions, francament, costa d’entendre que no s’haja aplicat encara l’educació bilingüe, si més no, a tots els alumnes dels territoris de llengua catalana i aragonesa, on es disposa ja de partida d’unes importants bases bilingües, sinó que ben al contrari només se’ls hi ensenya en el millor dels casos una o màxim tres hores setmanals de català o d’aragonès –cosa que com declara J.A. Pérez resulta inadequat per a aprendre una segona llengua-, i encara ni a totes les escoles ni a tot l’alumnat. Tan sols en algunes escoles de Fraga s’hi fan algunes assignatures en català, i, per cert amb excel•lents resultats. És encara molt poc. Evidentment no vull creure que si es fa tan poca educació bilingüe en els territoris esmentats, no es pas perquè no es vol que s’aprenguen dues llengües, ni que es cree consciència i tolerància entre els alumnes de la diversitat de les cultures, o que no es desitge afavorir la seua flexibilitat mental, ni tampoc augmentar-ne la capacitat intel•lectual i millorar-ne els mecanismes d’aprenentatge, entre altres coses. Hi ha d’haver unes altres raons.
Artur Quintana
