Una visita a Roda
Fa uns anys, la dona i jo, vam fer una excursió de dos dies recorrent els territoris dels nostres avantpassats d’abans de la repoblació cristiana del Baix Aragó. I com sem de La Codonyera i Castelserás, els territoris en qüestió no podien ser altres que la Ribagorça, la Noguera i l’Urgell.
Vam pujar per Graus i Capella fins a Roda, després vam recular per Benavarri i a la tardà ja passejàvem per Areny on mos interessave conèixer alguna coseta d’un ball del rogle molt paregut al famós Rodat de Castelserás.
D’Areny, on dormirem, vam seguir camí per Alaó-Sopeira, el pantà d’Escales i per Pont de Suert vam agafar camí de la Pobla de Segur fent una paradeta i fotos a Sarroca de Bellera, la vila del gran etnògraf i estudiós del Pirineu Espanyol, Ramon Violant i Simorra.
Per l’Urgell i la Noguera los noms mos resultaven familiars: Fórnols, Albesa, Anglesola, Castellnou, la Pobleta, Bellmunt… i un Castellserà que ara és poble de regadiu i té per patró –quina casualitat– a Sant Sebastià. Si algun historiador vol estirar del fil aquí trobarie, potser, més que casualitats perquè Manuel Mestre, historiador local de Castelserás, ha deixat escrit que al segle catorze al poble li digueven Castellserà.
L’excursió només va tindre una petita desil·lusió visitant la ex catedral de Roda d’Isàvena. Estàvem sol natros. La guia ere una senyora del poble en la que havíem parlat un ratet abans d’entrar al temple. Una volta dins, va escomençar les explicacions en castellà. I quan li vam demanar que seguire enraonant en la llengua de Roda, es va girar cap un altar on estave fent alguna cosa el Sr. Leminyana, lo capellà, i en un gest discret ens va indicar que això no estave permès. Com ere d’esperar, tampoc tenien a la petita llibreria de l’atri el magnífic llibre sobre Roda i la ex catedral, de Pere Pach i Vistuer, editat per l’Instituto d’Estudios Altoaragoneses d’Osca.
