Gestió del temps
Lo temps és dels recursos més democràtics. Tots tenim hores de 60 minuts i dies de 24 hores. Sense excepció per als pobres ni per als rics. I el temps és un dictador. No es bondadós, ni accepta opinions, ni molt menys la dissidència. Si no el respectes, simplement arribes tard. Si el que fas no té salsa, s’allarga eternament.
Hi ha gent que diu que la vida al ralentí és genial. No m’hi posaré. Segur que hi ha qui és feliç “sense fer res tot lo dia”.
Però hi ha gent que necessite activitat per a sentir-se viu. I voldrie tindre dies de 30 hores. Aquella gent que diuen que “si no tinguere problemes, se’ls buscarie”.
A l’Institut pensava que teníem temps per a fer tot el que venia en gana. Ja tenia uns 20 anys quan vaig descobrir que el temps era un recurs limitat. I 10 anys més tard penso que el temps és lo recurs més limitat de què disposem. Cada dia veig més necessari aprendre a gestionar el temps. És l’única manera intel•ligent de tindre dies de 30 hores i setmanes de 10 dies.
La gran mentida és dir “no tinc temps”. No cregueu mai a ningú que diu que no té temps. És falç. La vida són prioritats. I prioritzem a partir del que més mos agrada, el que més necessitem o directament no prioritzem. Però de temps en tenim tots el mateix.
Aleshores diuen que és bàsic diferenciar entre allò urgent i allò important. Les coses urgents s’han de tancar avui mateix. Se’n diu “apagar focs”. I si dediquem tot lo nostre temps a apagar focs, que són coses urgents, oblidem les coses importants. I les coses importants són les que al final tenen valor.
