No passa res a Miravete?
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 20 de setembre de 2008)
Coincidint amb l’arribada de setembre, mes de “la vuelta al cole” i dels nous propòsits, una agència publicitària ha iniciat una campanya de promoció de Miravete de la Sierra, “el pueblo en el que nunca pasa nada”. Com molta gent, ne vaig sentir parlar fa uns dies a les notícies dels principals canals de televisió i diaris estatals, i finalment hai entrat a la seu pàgina web, sumant-me així als més de 35.000 internautes van conèixer la campanya des de un principi no sé per quins mitjans. No m’ha quedat clar si l’idea va eixir de la ment imaginativa d’un dels dotze habitants de la vila, que necessita diners per a la reconstrucció de l’església i vol ocupar les dos cases rurals, o si un emprenedor creatiu publicitari va ficar a l’atzar un dit en un punt aïllat del Google Earth amb la intenció lògica de guanyar diners o per l’empresa o per repartir-los a mitges amb los protagonistes de l’espot. La proposta resulta diferent i presenta un disseny impecable tant en la sòbria plasmació estètica com en la naturalesa del seu missatge, senzill i descriptiu, que lliga bé amb allò que representa una vila despoblada al mig del Maestrat, a on, segurament, cada dia, no passen massa coses.
A la província de Terol, igual que en d’altres punts de l’interior de la Península Ibèrica, hi ha molts “Miravetes”. Mentrestant, augmenta la població a les costes i les ciutats grans continuen creixent al ritme d’imants més poderosos com són les empreses que donen treball en temps de vaques gordes, los centres d’estudi o les ofertes d’oci. Este rader cas lo pot exemplificar ben bé la recent clausurada Expo de Saragossa i els seus cinc milions i mig de visitants, xifra que els tranquils carrers de Miravete no aconseguiran ni tan sols virtualment. Allí seguiran passant les vides d’una colla de veïns d’edat, sense jòvens al voltant, que potser han arribat a comprendre lo secret de viure i prou. I Aragó continuarà sent una terra dura, condemnada inevitablement als contrastos.
María Dolores Gimeno
