Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 13 de setembre de 2008)

S’acabat l’estiu. Arribe setembre, i amb ell, la tornada al treball, als estudis i a la vida quotidiana que tant hem intentat oblidar durant les últimes setmanes. Mentre, les festes patronals més tardanes no mos dixen retornar del tot a la normalitat. El món, que pareixie parat, torna a girar.
Poc a poc tot es torna a posar en marxa, i anirem de 0 a 100 en menys d’un mes. Mos espera un final d’any trepidant. Tenim una crisi, que com sempre, sol estem notant els que tenim les burxaques buides; i que pareix que serà el principal front de la guerra política a nivell estatal.
Potser també sentirem parlar d’aquell senyor que pareix eixit de Star Trek, i que, segons diuen les llengües espanyoles, vol partir la seua “querida patria” celebrant una consulta popular “no democràtica”. M’agradaria saber com alguna cosa pot ser “no democràtica”, quan es tracta de que els individus, teòricament sobirans en aquest sistema polític, donin la seua opinió.
Però, a esta terreta, dita Matarranya, dita Aragó, el que pareix que remourà el pilars de la terra serà el debat a les corts del projecte de la Llei de Llengües. Sol de pensar en les “animalades” que haurem de sentir els pròxims mesos m’agarren ganes de posar-me la motxilla a l’espatlla i marxar a viure a un mas fins que tot lo jaleo s’acabo. I és que, en la legislació d’aquest tema, és demostrarà que a la moderna comunitat de l’Expo, de la Saragossa cosmopolita, encara no s’han superat les pors a lo diferent. Encara existeix la fractura que dividís als ciutadans en dos grups enfrontats. Tot passarà, i segur que ixque lo que ixque de les corts, dubto que me equivoqui, ningú estarà content. Uns perquè “Aragón se ha vendido al oro catalán”, i els altres perquè la llei no “compleix el mínims requisits per que la llengua no desaparegui”.
A pesar de tot això, i com sempre passe, o mos fan creure això, als pobles no passarà res. El temps seguirà morint entre els arbres que cada dia estan més sols.

Marc Martí