Paradoxa
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 6 de setembre de 2008)
Fa poc uns ciutadans encapçalats per Mario Vargas Llosa han signat i publicat un manifest per a accelerar el procés de substitució de les llengües espanyoles no castellanes —l’aragonès, el basc, el català, …,— per la llengua castellana. Per a aconseguir la destrucció d’aquesta part del patrimoni espanyol que són l’aragonès, el basc, el català, …, els signants fan algunes propostes en desacord amb la constitució i certs estatuts, i per eludir-ne la possible anticonstitucionalitat, demanen del Parlament espanyol que, si cal, modifique la constitució. Proposen bàsicament que l’ensenyament de i en les llengües espanyoles no castellanes siga optatiu, perquè saben que en les actuals circumstàncies de grans immigracions i de glotofàgia de les llengües dominants, les altres, minoritzades, en deixar de ser la llengua vehicular de l’escola, es troben condemnades a l’extinció. Els signants aconseguida l’optativitat en l’ensenyament de l’aragonès, basc, català …, objectiu amb el qual tindrien assegurada en poc temps la desaparició d’aqueixes llengües, i aconseguirien així el seu anhelat monolingüisme castellà d’Espanya, es mostren condescendents en altres aspectes i admeten la cooficialitat de l’aragonès, basc, català, …, i dins del seu caràcter optatiu en l’ensenyament atorguen que puguen ser-hi parcialment vehiculars. Si comparem les propostes del citat manifest amb la que podria ser la Llei de Llengües d’Aragó, veurem que aquelles —les del manifest— no són tan radicals en contra de l’aragonès, basc, català, …: evidentment coincideixen en el punt bàsic de l’optativitat de l’ensenyament, premissa ineludible per a l’extinció, de les llengües espanyoles no castellanes, però en mantenen la cooficialitat i el dret a una certa vehicularitat en l’ensenyament sobretot. La projectada Llei de Llengües d’Aragó, pel que n’he pogut saber, no contempla en cap cas la cooficialitat de l’aragonès i del català i no en queda clar —val a dir que les informacions en aquest sentit no són transparents— el caràcter vehicular a l’ensenyament. La paradoxa: els del manifest amb les seues propostes aspiren a l’extinció de les llengües espanyoles no castellanes, la nostra Llei de Llengües, amb propostes més desfavorables a les llengües minoritzades, aspira a fomentar-ne la recuperació i el desenvolupament.
Artur Quintana
