Viles i Gents

Com se sap, les llengües evolucionen constantment. I és evident que eixe procés afecte també els noms. Però, malauradament, massa sovint l’evolució pren la forma de la degradació pura i simple. I és que, bé per ignorància, bé perquè no tenim una consciència lingüística prou clara, o bé perquè, tot i tindre-la, no gosem protestar, i ni tant sols mos atrevim a manifestar-ho per pour a fer el ridícul, és freqüent que se mos escòlon entre els dits i es vaiguen perdent, un dia rera un altre, una munió de denominacions genuïnes que eren d’ús freqüent fa solament un parell de generacions. Ho il·lustraré amb dos exemples. Lo primer: de temps immemorial, durant les festes majors s’han celebrat a Mont-roig “les corregudes de la Joia”, unes curses pedestres —i a voltes també a lloms de cavalleries— en les que els vencedors obtenen com a premi un llustrós pollastre. Doncs bé, en una quorantena d’anys s’ha perdut no solament tan castissa denominació sinó també, gairebé del tot, la memòria d’eixe nom. I la situació ha degenerat de tal manera que “les corregudes de la Joia” van passar a dir-se primerament “les corregudes del pollastre (o dels pollastres)”, però finalment han esdevingut “les carreres de pollastre (o de pollastres)” —una mixtura lingüística difícil de pair. Lo segon: lo terme de Mont-roig és travessat per un riuet, afluent del Tastavins, que naix a Torremiró i que de temps immemorial ha rebut lo nom de “lo riu Escorça”. Però a l’estar més prop de la vila de Mont-roig també se l’ha denominat “lo riu de Mont-roig”, en contraposició al Tastavins que passe més prop de Pena-roja. Finalment, un nom ha acabat per fagocitar l’altre, i avui la cartografia oficial recull amb exclusivitat la denominació de “arroyo Monroyo” —en castellà, naturalment. Però és que bona part de la moderna documentació en llengua catalana s’afegeix al desgavell al denominar-lo “riera de Mont-roig”. És lamentable però gairebé ningú recorde ja que aquell riu és l’Escorça, a més de ser de Mont-roig. És una situació complexa i de difícil solució si els parlants no prenem consciència de l’avançat nivell de degradació en què està immersa la nostra llengua.