Pregària de l´aigua –Temps Expo–
Aigua per la vida, aigua per la terra,
per les llomes catxes, los plans i la serra.
Pluja per les foies, boira pels puntals,
si plou quan deu ploure, ningú es queixa mai.
Aigua per la bassa, la nòria i l’açut,
per la canalera i el tossal eixut.
Pluja per la sèquia, la culla i badina,
perquè sigue bona será aigüeta prima.
Pel bosc encés de llum, per la teulada,
pel solc del camp llaurat de matinada.
Per la nostra salut, la xaplinada,
que vingue de ponent o garbinada.
Aigua per les hortes i la gran ciutat,
a l’espill de l’Ebre lo cel ha baixat
Los ànecs s’hi menjen lo que els van tirant.
Per les balconades sempre gent mirant.
Aigua de tronada que deixe un ruixat
per damunt dels pins i del verd sembrat.
Pluja per les cases del poble amagat,
s’hi tanquen les portes si els nugols s’en van.
Als tolls del Matarranya, les granotes,
fan un concert de nit i canten totes.
Cançons d´un temps antic en poques notes,
com porta el corrent les pedres soltes.
Aigua que baixave per moure el molí,
qui sap lo que passe que ja no és així?
Somnio que s’omplin los pous de la vall,
abeuro les bèsties i tornem al tall.
Recordo fontetes pel camí del Salt
i al forat de pedra lo pot rovellat.
Damunt, la figuera, lo mas a un costat,
i al bancalet fondo verdures i blat.
Qui embrute l’aire és un gaire.
Qui embrute lo mar ho pagarà car.
Desfent la tronà, sèquen los armelers i l’olivar.
Qui embrute lo riu, se cague al seu niu.
