Festes
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 9 d’agost de 2008)
Lo mes d’agost és època de festes majors per a una bona part de les nostres viles, que les celebren commemorant un sant determinat, lo patró, des de temps que se perden en la memòria col•lectiva. Són uns dies per trencar la rutina, quan ja han acabat moltes de les faenes agrícoles, abans de començar noves collides. Se fan celebracions religioses, balls a l’aire lliure, carreres (de galls, de sacs, d’ous…) i d’altres competicions esportives, bous o vaquilles si hi ha tradició, espectacles folklòrics…, les colles organitzen penyes i se trien reines de la bellesa que presidiran actes. És una bona ocasió per retrobar amics o parents que viuen fora i tornen al poble, o coneguts dels voltants, a qui tornarem la visita quan sigue la seua festa.
A part dels moments importants del calendari com Nadals o Setmana Santa, les fires i les festes majors han vertebrat la vida de la comunitat rural fins fa pocs dies. Ho continuen fent, tot i que han canviat la percepció que alguns tenen de les festes i, al mateix temps, lo seu sentit. Ara la gent gran se queixa de què els jòvens no van al ball a ballar pasodobles i repertoris de saló, preferint quedar-se a la penya de festa particular, i de què alguns marxen a les platges o d’altres destinacions turístiques precisament coincidint amb los dies de festes. Uns i altres comportaments se veuen com una mena de deserció de la pertinença al grup. Però és que este ha variat en edat i en interessos, i ho ha fet molt ràpidament: no li agrada la mateixa música; lo ritual de veure’s sotmès a la mirada pública l’efectua d’una altra manera i en altres llocs; té la necessitat, impulsada per la societat moderna i de consum, d’obrir-se a noves possibilitats d’esbargir-se; i no contempla molts dels actes tradicionals (religiosos o folklòrics) com a propis, motivat per l’aparició d’estímuls diferents i la pèrdua d’uns altres coincidint amb l’individualisme dels temps. Així lo futur de les festes d’estiu de tota la vida se presenta incert o, almenys, diferent.
María Dolores Gimeno
