L’Expo en marxa
L’Expo ja ha obert les portes en una concurrència més que notable i la capital d´Aragó és un riu colorista de polítics que vénen a fer-se fotos, de turistes estrangers i de tots los racons de l’Estat, de gent de fora, de dins, parents i convidats que animaran la ciutat del Pilar i mos feran l’estiu més entretengut als que vivim a les vores d’un Ebre sembrat de ponts espectaculars, en barquetes i catamarans, passarel·les de disseny, edificis d’avantguarda en pretensions de torre Eiffel, jardins d’ensòmic i balcons miradors plens de passejants a totes les hores.
Aigua i progrés econòmic sostenible, ecologia, discursos carregats de bones intencions… Però a Ranillas fa quatre anys només hi havie bancals de blederes, borraines, pataques, ensalades i amagats boscos de ribera plens de vida a les voreres del corrent impredictible cada dia més brut i contaminat. Contrasentits terribles del mal anomenat progrés. Perquè mos carreguem de colp un centenar d’hectàrees d’hortes tradicionals i territori natural, ho omplim de ciment i ferro, fent canals d’aigües braves, amples espais pensats per la massificació humana, jardinets artificials i edificis plens de motors i màquines pels que caldran quantitats descomunals d’energia elèctrica i aigua llímpia, i a pregonar com bojos que estem fen sostenibilitat.
I enmig de contradiccions tan evidents com impossibles de superar per la societat actual, la possibilitat certa de que l’Expo també sigue una plataforma fabulosa perquè ressonon a les vores de l’Ebre les veus de moltes persones en quatre dits de front, com J.L. Sampedro i altres pensadors i polítics que hi aniran passant.
La recuperació de les riberes, de les vores del Canal, les rondes de circumval·lació… tot hi quedarà per la ciutat. Com el saludable costum d’anar més en bicicleta deixant los cotxes a un costat. Esperem que la Saragossa del futur també sigue més oberta, plural i respectuosa de les seues minories culturals.
