Viles i Gents

S’ inaugurada l’Expo de Saragossa. Amb ella, el món queda dividit entre els que ja tenen l’entrada i els que encara no. Amics, familiars, veïns, coneguts i saludats s’ocupen de recordar als altres que encara hi estan a temps.
L’aconteixement ha atret un pilar d’inversions, que han de millorar el forat negre entre la “Y basca” i Barcelona. Podrà consolidar-se en un nucli econòmic important. Fins i tot pot situar Saragossa a la xarxa de ciutats internacionals, millorant les ocasions dels polítics aragonesos per a parlar altres idiomes. Però com qualsevol procés modernitzador té diferents vies. I cal millorar el passat, però no cal cremar-lo. Per això suposo que hi ha veus dissidents en l’Expo que matisen.
L’Expo de l’aigua fa bandera de la lluita antitransvasament aragonesa. Però em desperta recels veure que l’antitransvasisme amaga un patriotisme de molt baix nivell. Amb molt poca argumentació ecològica. Tant és així que només preocupa l’aigua de Saragossa cap a avall, però és indiferent la desaparició de viles davall lo recreixement dels pantans pirinencs. Clar, los segons abasteixen l’economia de la capital.
També l’Expo des de i per a tot Aragó s’ha quedat en poc més que paraules. Novament, lo disseny del creixement aragonès és de nucli dur a Saragossa i la resta perifèria. Tan desconnectat de la perifèria pareix estar que l’Expo ha respost a l’activisme que no incorporaran la llengua aragonesa perquè està morta. Una llengua viva i històrica d’Aragó, diuen que està morta. Però fins i tot en la seua suposada mort va guanyar la batalla per posar nom a la mascota de l’Expo. A qui ara coneixem com a Fluvi, la majoria de saragossans van decidir batejar com Chisla. En aragonès vol dir gota. Un fort lligam entre la història el futur. Però l’Expo va decidir que les referències al patrimoni lingüístic aragonès són partidistes.
Espero que la festa funciono molt bé, i situo Saragossa a l’espai que millor puga. Però deixeu matisar el tipus de modernització que es vol per al país. Saragossa té darrere un país i una història. Això li dona al territori una personalitat pròpia i un lligam en los seus orígens.

PS: El títol de l’article és d’un disc disident.