Traïcions
Me criden per telèfon des de La Ginebrosa. La meua interlocutora em parla d’un llibre de cuina que acaben d’editar al poble “bilingüe: en castellà i en la llengua de la vila”. Evita dir que s’ha editat en castellà i català. Intuïsco que ho fa per evitar la sensació de traïció a Aragó que, per a molts catalanoparlants aragonesos, suposa admetre que als seus pobles es parla català, així, clar i ras.
També els partits en el govern, PSOE i PAR, pensen que l’opinió pública els retraurà com una traïció que reconeguen i potencien la presència del català a l’Aragó, i per això s’ho pensen i repensen abans de legislar els drets dels catalanoparlants aragonesos, ara sense cap suport legal a l’hora de parlar la seua llengua materna. Socialistes i paristes pensen que si tiren per avant amb la llei de llengües es produirà un transvasament –quina paraula més productiva– de vots cap al partit defensor de les essències pàtries, el PP.
Però PSOE i PAR s’han trobat de retruc amb una nova oportunitat d’endarrerir la llei de llengües: el transvasament d’aigua de l’Ebre cap a Barcelona. Abans van ser Arxiu de la Corona d’Aragó, la reforma de l’Estatut de Catalunya, els béns de les parròquies de la Franja o la presència d’una foto de Vall-de-roures a la tapa del Trivial català. Qualsevol excusa és bona.
Així que, sentin-ho molt, adéu a la tercera promesa solemne de Marcel·lí Iglésias d’aprovar “en esta legislatura” la llei de llengües. Una nova traïció als catalanoparlants d’Aragó, a molts dels seus votants i a la seua paraula.
