Bernardino Gómez Miedes
(Publicat al Diario Teruel, el dissabte 24 de maig del 2008)
Nasqué a Alcanyís cap al 1520. De jove passà bastant de temps al Regne de València on tenia parents, i allà fou ordenat sacerdot. Vers al 1542 anà a París, després a Flandes i Roma i tornà a València el 1560 on fou ardiaca de Morvedre. El 1572 publicà a València el primer llibre De sale, i en seguiren sis o set més. El 1585 era bisbe d’Albarrasí i aquí morí el 1589. Per la seua biografia tingué força contacte amb la llengua catalana, que anomena així, i també llemosina. Al seu llibre De vita et rebvs Iacobi Primi, editat a València el 1582 i traduït dos anys després al castellà, exposa les seues opinions sobre la llengua catalana, que coneixia bé. Per justificar que escriu en llatí i castellà la biografia d’en Jaume I que aquest rei “nos dejó escrita de su propia mano […] aunque en su lengua corta y peregrina”, afirma que “Me atreví a ponerla […] en las dos más generales y más extendidas lenguas que hoy se hallan en el universo, latina y española”. I continua: “el rey […] quiso que [els Furs de València] se escribiesen en su propria lengua materna, que fue la limosina como se hablaba en Cataluña. Como entendieron esto los aragoneses […] se tuvieron por muy agraviados de que los fueros y leyes de Valencia se escribiesen en lengua catalana, o limosina, tan oscura y grosera, y que fuera harto mejor en la latina, o al menos, aragonesa’. I rebla el clau dient que ‘los castellanos y demás mercaderes españoles que allí [a València] se hallaban, que hablaban casi la misma lengua que los aragoneses, aborresciendo en grande manera la catalana, o lemosina, porque no se podían hacer a ella ni hablarla más que la caldea”. Amb els seus escrits Gómez Miedes és un dels primers en obrir el camí que portará a designar el català amb el nom de xapurriau i polaco. Ell, tanmateix, encara li deia català, i se sentia obligat a justificar-se per no escriure en eixa llengua la vida d’en Jaume I.
Artur Quintana
