Viles i Gents

El professor de la Universitat de Saragossa Agustín Ubieto va venir a Vall-de-roures per parlar dels límits històrics d’Aragó, convidat per Repavalde i coincidint amb les fires de maig. El conferenciant, que havia d’argumentar l’existència d’aquestes línies imaginàries de separació territorial, des de l’inici de la seua dissertació va començar a atacar Catalunya, inclús abans d’encetar cap argumentació. Que si el seu Museu d’Història, que per cert, segons ell, visita sovint, deixa molt que desitjar sense aclarir cap raó, que si Lleida era un territori històricament aragonès. Tot acabava justificant la maldat de Catalunya. En un auditori on per cert estàvem un grapat d’emigrants del Principat amb vivències ben diferents de les expressades pel conferenciant. Això sí, només destriava els arguments a favor de la seua tesi. Mai va citar els límits històrics eclesiàstics que li serien clarament desfavorables, ni dels històrics culturals, ni dels lingüístics, ni els econòmics… És a dir, va demostrar ser una caricatura de l’investigador històric en aquest tema, suposo que en altres deu ser una eminència. Des de Saragossa alguns, potser, ho veuen així. Des de les terres de frontera, on som els matarranyencs, la visió evidentment és una altra de ben distinta. Les fronteres representen per a nosaltres un inconvenient. La gent de l’altra banda de la línia són els nostres amics, mai els nostres enemics, perquè tenim moltes coses en comú: llengua, cultura, paisatge, història… Si no fos així no s’entendria la recent creada Taula de la Sénia que uneix viles de frontera de tres territoris administrativament diferents i que, per cert, està dirigida per l’alcalde de Beseit, per posar un exemple.
Com bé diu Desideri Lombarte de la nostra personalitat: “Eixa dualitat catalano-aragonesa no és fàcil d’entendre ni d’assumir. Es pot parlar, escriure i llegir…la llengua catalana –la nostra– i viure amb fidelitat la cultura heretada, i sentir-se aragonès?… Eixa és la clau que obre les portes de la tolerància i la comprensió”. Les altres raons de l’enfrontament permanent amb els nostres veïns ben poc ens interessen senyor Ubieto.