Viles i Gents

(Publicat el 9 de maig al Diari La Comarca)

La ministra més jove del govern de l’Estat té 31 anys. I la caverna política se l’havie ventilat als pocs dies només per la seua edat. Fins i tot Jiménez Losantos, que als 31 anys ja mantenia una columna a Cambio 16. Però el director més jove del diari més jove (Nacho Escolar de Público) deia fa pocs dies que això només tenia una solució: la joventut se passe en lo temps. Jo tinc quatre anys menys que la ministra, i dic això per a evitar-me el discurs aquell de “que tu no eres tan jove!”. Si més no, dec ser “jove” entre cometes

Fa uns dies la Comarca del Matarranya ha anunciat la seua nova Conselleria de Joventut, que bé es podrie dir Conselleria de Joventut i Despoblació. Perquè una de les metes fonamentals és tallar la despoblació. Que se li podrie demanar? Essencialment, respondre tres preguntes:
- Mantenim la població jove de la nostra comarca? NO. Des de fa anys, part de la població jove marxe a produir riquesa fora.
- Podrie treballar de lo mateix al Matarranya? NO. La majoria dels que treballen fora van eixir per a estudiar, van agarrar la carrera que els va parèixer més atractiva i al final només la poden desenvolupar a un lloc en més de 50.000 habitants.
- Se manté lligada al territori? DEPÈN. Pareix que només a alguns llocs lo capdesetmana i el poble és lo motiu per a retrobar-se en los amics.

Per a respondre les preguntes cal fer un estudi exhaustiu de la població menor de 40 anys nascuda al territori, i aprofundir-hi en les persones de rellevància local. Lo problema del treball s’ha de resoldre revisant les ofertes laborals, los sous, la facilitat d’independitzar-se amb vivenda i, el més barat i efectiu, assessorar als nostres estudiants de 2on de Batxillerat als Instituts sobre carreres en eixides al territori. Sessions en estudiants, llicenciats recentment entrats al món laboral, empresaris de relleu a la comarca, polítics… Però per a mantindre els enllaços dels estudiants, poques coses hi ha que es puguen fer des de les Conselleries. Aquí, el paper és dels jóvens, i suposo que també dels “jóvens”: mantindre les ganes de viure i de divertir-se a la nostra terra. Al final, aquí estem per a passar-mos-ho bé.