Viles i Gents

4 May, 2008

Centenari

M. D. Gimeno Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 3 de maig del 2008)

Lo passat diumenge 27 d’abril lo meu iaio per part de mare va fer cent anys. La seua vida és un resum del segle XX: nascut en temps d’Alfons XIII, ha viscut quatre règims diferents, dos dictadures i una guerra civil i ha observat canvis considerables al seu entorn rural, sense mecanitzar i amb unes condicions de confort domèstic ben precàries. L’home, sobretot la classe popular, portava segles en les mateixes condicions, regint-se pels cicles naturals, i transmetia de pares a fills coneixements, costums, folklore…, millor que a través d’una escola escassa, que els xiquets deixaven per anar al camp. En este context la mili era una possibilitat de conèixer món, com li va passar a ell a Girona i als permisos a casa dels seus tios a Barcelona, en què va visitar la gran ciutat que havia organitzat l’Exposició Universal de 1929.
Al llaurador, que no llegia els diaris, les qüestions generals sol l’afectaven quan guerres civils (com les carlines, a on va participar un iaio seu) o colonials lo fien anar-hi com carn de canó. Durant la República los més modestos van prendre consciència dels seus drets, i d’esta manera se van iniciar obres com sèquies o cooperatives, i també va arribar l’enfrontament per la divisió d’interessos. Esclatada la Guerra Civil, lo iaio va ser de l’última quinta en allistar-se, juntament amb los “del biberó”; va encaminar-se a peu, mont a través, a l’oficina d’Alcanyís, arribant lo 3 de març de 1938, dia del terrible bombardeig de l’aviació italiana. A la postguerra va patir presó per una denúncia, i encara que el van absoldre, la seua ignorància i mala fe d’altres lo van fer anar a declarar a l’Audiència de Saragossa periòdicament.
Però va sobreviure, treballant la terra. Dels bagatges va passar al tractor, i de la casa natal a una altra més gran i moderna. Se li van casar los fills, se li va morir la dona, i van arribar nets i bisnéts. Ha treballat un hort fins fa poc, i continua amb lo cap clar i l’humor bo, mirant de ser un home com cal, format a l’escola de la terra.

María Dolores Gimeno






















Get free blog up and running in minutes with Blogsome | Theme designs available here