Senyals de normalitat
A hores d’ara els lectors ja deuran saber que, avui, a Aragó, hi ha persones honestes i responsables que, per causa del seu activisme cultural, es veuen obligades a voltar pels jutjats degut a les esperpèntiques querelles d’uns intolerants que fan de l’anticatalanisme furibund la seua norma. És per això que, precisament avui, vull aportar alguns exemples de normalitat, de la normalitat que es done quan les persones assumixen, de forma natural, i sense esparaments, la seua realitat. Perqué és senyal de normalitat que, fa poc, l’Ajuntament de Mont-roig hage publicat un acurat fullet turístic, encomanat al taller de disseny Terès&Antolín, en doble edició (en català i en castellà). La mateixa normalitat que representave, als anys trenta del segle XX, que Juan José Mir —un aiguavivà que va exercir de mestre a la Canyada—, a la seua interessant novel·la Grivas y Tordos escriguere que, des d’Aiguaviva fins als Pirineus, molts pobles d’Aragó parlaven valencià o català correctes. Com també és mostra de normalitat que Pedro Jesús Bel, a La casa del Sabinet. Historia de una familia de derechas —magnífic i documentat treball d’investigació històrica—, afirmo: “Mi familia, como habitantes de uno de los 30 pueblos de habla catalana que hay en el Bajo Aragón, se expresaba en su lengua materna […] Para mis padres y para los habitantes de aquellos pueblos, la lengua nunca ha sido un tema político, sino una cuestión familiar y de cultura tradicional. Siempre hemos utilizado una variante autóctona de la lengua catalana, con naturalidad y sin sentirnos diferentes por esta causa”. I, per a acabar, vull ressaltar la normalitat amb que, al 1798, Manuel Ferrer, escrivà de l’Ajuntament de Mont-roig, transcrivie, en català, un document de 1311 redactat en la mateixa llengua —la transcripció es custodie a l’arxiu municipal de Torredarques—, en el qual die, clarament i sense utilitzar cap eufemisme: “Si Torredearcas ô el Sr. Juez de comision necesitan traducido al Castellano, el Idioma Catalan, se hara”. Una normalitat que contraste enormement amb la posició acientífica i visceral dels intolerants que adés esmentava, i, sobre tot, amb l’ignominiós clima de confusió, i de riu revolt permanent, que pretenen crear.
