Regional Exprés
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 29 de març del 2008)
Baixa ple el tren en el seu camí de retorn al treball o l’estudi este Dilluns de Pasqua. Va i torna cada dia de Saragossa a Barcelona a la vora d’un Ebre menys majestuós sense cabdal. La vella línia fèrria fins a Móra la Nova sobreviu com un tossut camí terrestre de sirga a trens molt més ràpids i cars amb nom d’au o de salutació romana: “Ave, progrés!?”.
A Casp pugen dos jòvens que venen d’Alcanyís, coneguts que se retroben en la conversa: lo record del recent passat universitari saragossà, los retorns al poble cada volta menys freqüents, un món ple de projectes a Barcelona… No tindran més de 25 anys; pareixen oberts i intel•ligents. La vida a la nova ciutat els agrada: hi ha tantes possibilitats! Ell combina el treball d’economista amb un Master i un interessant curs de català, del qual explica la conveniència. A ella, que és enginyera, no li cal el català ni l’anglès, però l’empresa, americana, els ensenya el seu idioma, i no li queden hores per a més cursos. La mare d’ell és de Sabadell i està acostumat a sentir-la en català des de xicotet, tot i que s’ha ficat ara a parlar la llengua materna i ja la comprèn als correus laborals o dels companys. Ella ho té pitjor perquè la seua mare és del Matarranya i, és clar, no parla català sinó “xapurriau” –que mai l’ha parlat als fills—. Los dos estan d’acord amb l’afirmació filològica. De les llengües passen a la literatura: ell ha aconseguit acabar i apreciar La sombra del viento, que li recomana a ella, perquè parla de Barcelona; i ella li torna el consell amb La catedral del mar, per similars raons. Llegixen poc, per falta de temps, diuen. Jo continuo revisant un Dictamen sobre la situació de la literatura catalana a l’ensenyament secundari, de Jaume Aulet i Pere Martí, encertada anàlisi de la greu disminució de les habilitats lingüístiques dels nostres alumnes per haver eliminat la literatura del sistema educatiu. I penso en els professors, que no hem sabut o pogut ensenyar conceptes clars ni gustos literaris.
María Dolores Gimeno
