Conselleria de ruralitat
Les esquerdes polítiques són un indicador dels compartiments en què es dividix la política d’una societat. Per exemple, des de la industrialització s’ha consolidat la divisió entre dretes i esquerres. En mil matisos, però en una distinció ideològica basada en tot allò social. Esta divisió encara perdure actualment als països com Castella, que mantenen unes fronteres de l’estat similars a les de l’imaginari col•lectiu. Per això allà, si no hi ha PP, hi ha PSOE. I si no hi ha PSOE, hi ha PP.
Altres països incorporen un segon eix, que és lo de la sobirania. Hi ha dretes i esquerres, igualment, però també estatalistes, regionalistes i fins i tot sobiranistes. Catalunya, Euskadi i Galícia són los tres nuclis de l’estat en esta divisió, però també Aragó. Per això la democràcia ha permés lo reviscolament de partits estatalistes de dretes i esquerres i partits sobiranistes o regionalistes de dretes i esquerres.
Però em seguix sorprenent que no hi haigue un tercer eix bàsic al nostre terreno: lo ruralisme. A mi, més enllà de la dreta i l’esquerra, i de la frontera del país, considero la vida rural com una cultura única, que s’ha de conservar, promoure i facilitar com a mode de vida. I així ho entenc, com molta gent en qui estic ideològicament distanciat. Lo fet de compartir la vida en una comunitat d’entre 200 i 2000 habitants, en qui pots opinar en direcció oposada, però al carrer saludes i al bar pots fotre la xarrada, no hi ha qui em trague la raó que és genial. Segons les enquestes, la despoblació ocupe entre el 4at i 5è puesto en les preocupacions dels aragonesos. Un territori endèmicament despoblat com lo Matarranya no em negareu que és estrany que no tingue un departament de la Comarca específicament dedicat a veure les causes i les solucions a este tema. Juntament en lo d’esports, lo d’informació al consumidor, turisme o joventut, perquè no una Conselleria de ruralitat? Mil raons del despoblament! Lo monocultiu basat en lo sector econòmic primari, la indisponibilitat de llocs de treball adequats a les grans inversions en formació dels fills dels autòctons, la falta d’una xarxa social comarcal… Però s’han d’estudiar i resoldre.
