El darrer Moncada
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 15 de març del 2008)
Els lectors d’en Jesús Moncada fa temps que esperem la seua darrera novel•la que, segons notícies que m’arriben tracta del món dels llibres i editors a Barcelona, uns àmbits prou enrarits que en Jesús coneixia tan bé, i ens dóna així un marc diferent de l’obra novel•lística moncadiana, ja que les novel•les anteriors es desenvolupaven majoritàriament a Mequinensa, i també a Torrelloba/Saragossa, no tant a Lleida, però no a Barcelona. Aquesta ciutat només és present —i no sempre explícitament— a la narrativa breu d’en Jesús. La darrera novel•la ofereix doncs una important novetat, tant per la temàtica com per la localització, en la producció de l’escriptor. Malauradament per a nosaltres, els fidels lectors moncadians, i d’acord amb el que sento dir, els hereus i els marmessors del llegat d’en Jesús Moncada no consideren convenient , ara com ara, de publicar aquesta darrera novel•la perquè, tot i que corregida a fons per l’autor, addueixen que hi manca la seua última o penúltima correcció. Confiem que canvien d’opinió i que no defrauden el públic lector, enfront del qual tenen l’obligació moral de no escamotejar l’escriptura d’en Jesús. Em permeto d’oferir-los alguns gran exemples del que hauria pogut passar si altres hereus i marmessors haguessen adoptat definitivament una actitud com la seua. Hauria passat que no tindríem ara gran part de l’obra de Franz Kafka que el seu marmessor, en Max Brod va editar en contra del prec que li havia fet en Kafka mateix de cremar els seus escrits, o ens mancaria la tragèdia Deirdre dels dolors d’en J.M. Synge, un autor tant o més enderiat per la perfecció del llenguatge com en Jesús. I entre nosaltres hi ha el cas ben conegut d’en Desideri Lombarte, a qui la mort va sorprendre en plena producció, però amb ben poca obra publicada. Ni hereus ni marmessors van dubtar en cap moment que calia publicar el seu ample llegat literari, fins i tot els esborranys. I així s’ha fet, sortosament. Evidentment en cap d’aquests tres casos —i la llista es pot allargar indefinidament— no hi va haver cap última ni penúltima correcció per part de l’autor.
Artur Quintana i Font
