“Lengua de perros”
El llibre “La casa del Sabinet”, de Pedro J. Bel, a més d’oferir una visió molt viva de la Guerra Civil a un poble del Matarranya, Fórnols, amb una descripció detallada del periode de les colectivitats anarquistes, el pas del front i la primera posguerra, incluo algunes reflexions sobre la llengua del poble molt allunyades del que cabria esperar en un llibre escrit des de l’òptica “d’una família de dretes”, com aclareix el subtítol de l’obra. El llibre resalta la peripècia viscuda per una colla d’homens que, durant la Guerra Civil, van haber de refugiar-se a la cova Cambriles de Castellote per fugir de la repressió anarquista als pobles del Baix Aragó i el Matarranya. Descriu el perillós viatge dels membres de la familia del Sabinet de Fòrnols que van amagar-se a la gruta fins que van poder travessar el front de guerra i passar-se al bàndol franquista.
La narració, sense amagar la simpatia pels protagonistes –amb els quals està emparentat l’autor–, aporta una descripció desapassionada. Una tònica que es manifesta igual en la descripció de les vivències de la Guerra Civil i la posguerra, com al parlar de la llengua del poble. Conta l’autor que el seu pare estava empresonat pels republicans a Alcanyís. A les visites que li feien els familiars, els altres presos franquistes li retraien la seua forma de parlar. “I a esta pobre xiqueta –referint-se a la filla del pres–, ¿també li parleu en esta llengua de gossos?”, li van arribar a dir. Explica Pedro J. Bel: “Per a mos pares i per als habitants d’aquells pobles, la llengua no ha estat mai un tema polític, sino una qüestió familiar i de cultura tradicional i sempre hem utilitzat una variant autòctona de la llengua catalana, amb naturalitat i sense sentir-nos diferents per esta causa”.
Tantes vegades ens han dit que parlem una llengua de gossos que molts catalanoparlants aragonesos han acabar per creure-s’ho. Alguns fins i tot se n’avergonyeixen d’utilitzar-la.
