Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 23 de febrer del 2008)

En contínua “precampanya” electoral los noticiaris de la setmana passada se van omplir de notícies lingüístiques. Com que sóc professora d’un idioma i de la seua literatura sempre tinc l’antena encarada a les ones de la matèria. Unes venien de l’Esperanza Aguirre, que anunciava a Lleida la creació del Col•legi Josep Tarradellas, un centre públic on s’impartirà l’ensenyament en català com a llengua vehicular per a la important colònia de catalans en edat escolar que habiten a Madrid. Aguirre, molt somrient, va gosar pronunciar unes parauletes en la llengua lleidatana en el moment de l’excepcional anunci, i el va justificar apel•lant l’article 26.3 de la Declaració dels Drets Humans i la recomanació de la Unesco de què l’ensenyament primari s’ha de fer “en la llengua materna de l’alumne”. Lo mateix dia de les declaracions de la presidenta madrilenya, la candidata al Congrés del PSC per Barcelona, Carme Chacón, afirmava que el sistema d’immersió lingüística de Catalunya tenia “el suport absolut” dels “socialistes de tota Espanya”.
Entre l’una i l’altra vaig trobar a faltar el “tercer hombre”, el nostre Marcel•lí Iglesias, per aidar-me a entendre este galliner mediàtic sobre el català, amb l’Aragó i la seua Franja al mig, eterna convidada de pedra de la política lingüística per escriure. L’Esperanza del PP obriria una escola catalana en nom de la Unesco i la Chaconeta –com li diuen per Catalunya— elogiava la immersió en nom dels seus companys de partit! El cap se me va omplir de preguntes: Serien capaces estes dos senyores de fer les mateixes propostes o declaracions a l’Aragó trilingüe? La nostra consellera de Cultura Eva Almunia havia comentat amb la Chacón a la Comissió Executiva Federal del PSOE, on les dos manen, los beneficis de la immersió a la Franja o al Pirineu aragonès? Apareixeria un dia de la campanya Marcel•lí anunciant la creació de un o deu col•legis (Guillem Nicolau o Jesús Moncada, per posar dos noms) a la seua/nostra terra? Caldrà tindre encara Esperança en la Llei de Llengües que Marcel•lí promet però que mai arriba?

María Dolores Gimeno