Temps de Mentires
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte setze de febrer del 2008)
Ja fa dies i dies, que únicament cal encendre la televisió, la radio o llegir la primera pàgina de qualsevol diari per a donar-se conte que estem en campanya electoral. Uns ahir ens prometien un cert número de coses, avui els altres els superen en una oferta millor, i els primers demà els tornaran a passar pel damunt en un oferiment encara superior al ja fet. I, així estaran fins al dia 9 de març, sort que falta un mes, sinó encara ens dirie algú que si el votem construirà vivendes de protecció oficial a la lluna.
Curiosament, els ciutadans segueixen en més o menys interès aquest procés, és més creuen que si guanyen uns o els altres les coses canviaran en el sentit en que cadascú creu millors. Potser hi ha diferencies entre els dos grans partits que tenen opcions d’accedir al govern de l’Estat, encara que aquestes, al meu parer, es redueixen a simples concepcions morals o territorials (que no és poc). Lo més curiós del cas, és que avui en dia més del 70 per cent de les lleis venen semipromulgades des de una cosa que es diu el parlament europeu. Per un altra banda, a nivell econòmic el govern d’un estat, i més del nostre, té menys poder, o dit d’un altra manera, pot canviar menys les coses, que qualsevol empresa multinacional com Nestle.
Aclarit això, jo us pregunto, si realment és el govern de l’Estat el que pot o no pot millorar-nos la vida? Evidentment, no. És veritat que pot promulgar en l’àmbit dels drets civils, o en la manera d’organització territorial, però quant parlem d’economia, de dinerets, el govern no te ni molt menys el poder que la majoria de la gent pressuposa. A més, si a tot això li afegim la pressió social de l’església, de l’exèrcit, i de certs sectors socials, podem arribar a preguntar-mos, qui es el que governa? Jo ho tinc clar, a dalt sempre estan los mateixos, encara que no el mateix, i únicament és aquest petit matis el que farà que el dia nou vagi a votar.
Marc Martí
