Viles i Gents

Fa uns dies no tenia encara decidit de quin tema tractaria a la meua columna del “Viles i gents”. I solament tenia clar que, fore quina fore la temàtica elegida, intentaria aportar una mica d’alegria als meus pacients lectors. Motius per al bon humor no me’n faltaven, ni me’n falten, però, quan m’haig posat a escriure, els noticiaris s’han encaparrat en aigualir-me les alegries al recordar-me que la presó de Guantànamo acabe de complir cinc anys com a centre de reclusió de “suposats terroristes”.
Durant estos anys no m’haig pogut estar d’escriure diverses vegades sobre la barbàrie humanitària i sobre l’enorme injustícia que s’està cometent amb les persones empresonades, ja que cap d’elles ha segut mai acusada de cap delicte i, ni molt menys jutjada. Jurídicament no hi ha per on agarrar-ho, i, quan hi penso, la indignació m’encén la sang. I encara més tenint en compte que qui comet tal aberració contra els drets humans és l’actual administració dels EEUU, la de Mr. Bush, un energumen que pretén donar lliçons de democràcia al món sancer.
Bush s’ha hagut d’enfrontar a les crítiques que ha rebut tant de dins com de fora dels EEUU per estes detencions il·legals indefinides i per les acusacions de maltractaments als presoners. I fins i tot la pròpia ONU ha denunciat diverses vegades que a Guantànamo s’apliquen tècniques de tortura. Però ell va a la seua.
Per tot això i molt més —i amb la sang calenta però el cap fred— torno a repetir —i no em cansaré de fer-ho— que cal exigir als EEUU que pòson fi a la “farsa de justícia” que s’està vivint amb l’anuència còmplice i vergonyant de les “democràcies occidentals” que ballen lo joc al seu president. El gènere humà té moltes coses de les que avergonyir-se, i el que està passant a Guantànamo n’és una més, i també molt greu.