Entre “França” i “Franja” hi ha una lletra i una llei de més
Sí, és un joc de paraules bastant fàcil, i no massa bo. Però des de desembre de 2007 Aragó és l’únic territori que seguix les dinàmiques dissenyades al més pur estil imperial, en la intenció d’homogeneïtzar les minories lingüístiques. És l’únic territori del seu voltant que no ha desplegat una legislació específica per a protegir i normalitzar la diversitat lingüística. Ja s’alçave en este honor a nivell de tot l’Estat des de fa un temps. Perquè el gallec té la seua pròpia legislació a Galícia i Astúries, l’asturià a Astúries, lo basc a Euskadi i Navarra, lo català a Catalunya, País Valencià i Illes Balears i l’occità a la Vall d’Aran. Però el català i l’aragonès ni són oficials ni tenen Llei de llengües a Aragó.
Esta setmana ham descobert que fins i tot la democràcia més homogeneïtzador de les que mos envolten, la República Francesa, mitjançant lo Consell Regional dels Pirineus Orientals ha aprovat la Carta del català. La democràcia que en nom de la República escrivie a les parets de les escoles nordcatalanes “Parleu francès. Sigueu nets.”
A efecte reals, per a un matarranyenc de a peu signifique que han aprovat la Llei de llengües de la Catalunya del Nord. M’haig posat a buscar informació, sense massa èxit, de quins territoris de llengua catalana queden per tindre Llei de llengües. I en definitiva, tots los territoris tenen legislació sobre el català. Tots excepte un. La Franja. Només tenim un Estatut que té modalitats lingüístiques sense nom, i una llei de patrimoni cultural que té nom per a les llengües no oficials, sense arribar a desenvolupar mesures de normalització lingüística. Aragó, primera posició en lo ranking del temorics i homogeneïtzadors. Un trist honor per al Partit Socialista a Aragó.
