Suma i segueix
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte dos de febrer del 2008)
… LOGSE, LODE, LOE…
Amb tants i tan vertiginosos canvis en els sistemes educatius, sense comptar les innumerables reformes i contrareformes patrocinades pels distints responsables educatius, de l’un i l’altre partit, inclús en distints mandats del mateix; molts pares d’aquest país confessen que no saben què estudia el seu fill exactament; és més, hi ha alumnes que, al llarg de la seva educació, ni tan sols tenen prou temps per a adaptar-se als nous sistemes d’avaluació; i alguns professors se senten defallir, quan no es rebel•len silenciosament, enfront de canvis i més canvis que els afecten de ple però per als que no han comptat amb ells abans de legislar-los.
Per descomptat que el canvi perseguix sempre la intenció d’aconseguir una millora, encara que aquesta mai estigui garantida tot i que siguin indubtables els desitjos positius i la bona voluntat dels que el promouen. El problema és que, davant de l’opinió pública, (llija’s pares, alumnes i professors) aquests canvis continus, sempre coincidents amb la pujada al poder d’un o altre partit polític, donen la sensació d’enfrontament demolidor amb l’anterior governant, de provisionalitat, de falta de consistència i d’absència d’efectivitat real.
Les assignatures de posa i lleva, la distinta valoració d’unes àrees per damunt d’altres segons el moment; les optatives i opcionals que vénen i se’n van, les llengües que avui es menyspreen i les que demà es reforçaran, els conceptes esvaïts en el temps; les noves expressions educatives, sempre noves, miraculoses i grandiloqüents… Res, res de tot això pot ocultar la sensació de provisionalitat, una provisionalitat que no acabarà fins al moment en què, d’una vegada per sempre, es realitzi un pacte educatiu entre les diverses forces polítiques del país i es consensuï un sistema educatiu estable; més enllà de les ideologies i de la formació de futurs votants; i basat, d’una vegada per sempre, en la participació dels pedagogs i els educadors d’aquest país.
Silvestre Hernàndez i Carnè
