Teoria de la recepció
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 19 de gener del 20079
La pantalla blanca de l’ordinador és la nova i terrible pàgina en blanc de l’escriptor modern. N’enceto una tractant de trobar un tema per a la propera columna, i reviso les anteriors penjades al bloc «http://vilesigents.blogsome.com» en busca d’inspiració i en evitació de repeticions. Veig que al company Carrégalo de Mont-roig, de l’equip de “Viles i gents”, la columna bessona a La comarca, li passa una mica el mateix i que, com a mi, per vèncer la solitud creadora i reforçar la correcció lingüística, l’acompanyen a l’escriptori dos sòlids diccionaris, tot i que no són los que jo utilitzo: l’Alcover-Moll i el de la Gran Enciclopèdia Catalana. Això són les companyies d’eixida, perquè a ell, a mi i a tot escriptor, per modest que sigue, li agrada trobar també companyies a l’altre costat de la pàgina ja escrita i impresa. O en format electrònic. Segons Carrégalo som “Un equip de futbol” de lectors-escriptors, que mos llegim los uns als altres dins del bloc, màgic creador d’una comunitat endogàmica de matarranyencs lletraferits, retornats a la terra amb les nostres col•laboracions periodístiques.
Però és prou? Vaig preguntant-me qui mos llegirà al xicotet gran diari d’una llunyana i preciosa ciutat al sud de la immensa província de Terol, a on la nostra llengua resulta o exòtica o estranya. O qui entrarà al bloc mencionat o a «www.franja.tk», web on van a parar les columnes? De tant en tant he tingut sorpreses extraordinàries d’algú que m’ha enviat un correu després de llegir-me directament o per referències; o he conegut l’anècdota viscuda en persona per algun company amb algun lector d’una vila perduda. Segurament són més los anònims ulls que aproven o desaproven les nostres paraules sobre paper o sobre pantalla. Quina incidència tindrem? Podrem arribar a crear una conscienciació i una acció sobre la nostra terra i la nostra llengua? O serà lletra bonica i morta? Lo mestre Larra afirmava que escriure a Madrid és plorar, i els hòmens de l’anomenada generació del 98 van patir sempre l’absència d’un públic lector suficient i preparat. Potser los vilaters i cresolaires tenim més sort!
Maria Dolores Gimeno
Benvolguda Loli,
jo també m’he plantejat moltes vegades les mateixes qüestions i, fa alguns anys, els companys del col·lectiu Viles i gents ens havíem preguntat fins i tot si no seria convenient, en una línia de progrés, plantejar a La Comarca la possibilitat d’incloure una pàgina sencera en català. Finalment es va decidir que era preferible aprofitar les noves tecnologies per a difundir allò que podríem definir com l’ideari (mai escrit ni mai parlat) que cohesiona el nostre col·lectiu. I així va nàixer el blog “vilesigents.blogsome.com”. És això suficient? Està clar que no. Està clar que hem d’evolucionar. Que les nostres columnes, bé sigue a La Comarca, al Diario de Teruel, al blog o a franja.tk, són llegides per moltes més persones que nosaltres mateixos, està clar que sí. I quan et mous per la nostra terra i per les nostres viles te n’adones que és així perquè, avui una persona i demà una altra, sempre hi ha qui et parla d’aquella columna que vas escriure o d’allò que vas dir tal dia. És suficient la difusió que tenim? Mai serà suficient. Per això, el que hem de fer és avançar. I, per tant, cal obrir contínuament nous camins. Hi hem de cavil·lar. Reflexionem-hi tots una mica, perquè jo el que més trobo a faltar en este blog és el debat, fins i tot el debat intern, que no s’hauria de produir solament durant les trobades anuals que fem sinó també en el propi blog quan algú no pensa igual que un altre o veu algun tema des d’una òptica diferent. Perquè entre natres (vull dir tu i els companys que escrivim les dues columnes) hi ha una norma tàcita (mai escrita ni mai parlada) de no plantejar-nos mútuament conflictes, quan penso que si cadascú exposa respectuosament els seus criteris sobre una qüestió plantejada això ens enriquirà a tots moltíssim. Per tant, jo continuo reivindicant la necessitat d’obrir nous camins. No mos podem adormir. Perquè, per les traces, hi ha alguns que no dormen mai (verbiogràcia Raúl Vallés, president de la FACAO).
Besets,
J. A. Carrégalo
Comment by J. A. Carrégalo — 19 January, 2008 @ 9:29 am
Tens molta raó que hem d’evolucionar cap a les tecnologies, que mos donen difusió, i aquesta pàgina n’és un bon exemple; o també la jornada de l’Ensenyament sense Llei de Llengues organitzada al desembre per l’amic Natxo Sorolla, que va ser més coneguda per la difusió internètica que al mateix Calaceit, on se va celebrar. Valdrà més la xarxa que un pregó? Caldria poder combinar les dos maneres de comunicació.
Sí que fa falta, com dius, més debat, però entre nosaltres mateixos si ja en trets generals estam d’acord com a mínim en la defensa de la nostra llengua i cultura? Està clar que si algú dels columnistes o dels lectors vol dir alguna cosa, ho pot fer, i si no ho fa és perquè no té temps, no l’interessa, està d’acord amb tot lo que escrivim o és que respecta la norma tàcita que dius. Altres camins? Quins? Ho hem de pensar…
Una abraçada!
Comment by L. Gimeno — 21 January, 2008 @ 4:29 pm