Normalitat
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 5 de gener del 2008)
El novembre proppassat es va celebrar a Mequinensa la concessió del XI Premi Josep Galan a la Normalització Lingüística i Cultural de la Franja, i es van celebrar en un marc de plena normalitat. I això, que no hauria de ser notícia, ho és encara, i tant: la plena normalitat en la concessió d’uns premis a persones o entitats que d’una manera o altra han estudiat i / o fomentat la llengua catalana a l’Aragó i la cultura que sorgeix d’aqueixa llengua. I ho han fet per damunt de les ideologies, perquè saben molt bé que la llengua és patrimoni de tothom i que de cap manera no pot estar sotmesa al va i ve de la política. Ja ho diuen amb paraules assenyades la Constitució Espanyola i l’Estatut d’Autonomia d’Aragó actualment vigents: les llengües d’Espanya i de l’Aragó s’han de protegir i fomentar. I d’acord amb això seien a la taula presidencial en l’acte d’atorgament dels XI Premis Josep Galan a la Normalització Lingüística i Cultural de la Franja no només els presidents de les entitats que convocaven els premis, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i la Iniciativa Cultural de la Franja, sinó també l’alcadessa de Mequinensa (PSOE), l’alcalde de Fraga (PP), el regidor de Joventut i Esports de Fraga (PP), el conseller de Cultura de la Comarca del Baix Cinca (PSOE) i la delegada del Govern d’Aragó a la Comarca (PSOE). I els premis van ser atorgats a tres instituts fragatins d’ensenyament mitjà per haver eixamplat la presència de la llengua catalana, passant de només tenir una assignatura de llengua catalana, a la de fer algunes més assignatures en català; a un establiment mequinensà per la retolació en català i a un cinema de la mateix localitat per la projecció de films en català. Són persones i entitats de les quals desconec l’adscripció política, que de segur, però, que és força diferent. Siga quina siga aquesta adscripció política, és evident que tots ells han contribuït a l’estudi i/o foment de la llengua catalana a l’Aragó. I així ens han donat una esplèndida lliçó de tarannà democràtic. Normalitat, doncs.
Artur Quintana i Font
