L’ensenyament del català
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 29 de desembre del 2007)
Amb la implantació definitiva de la LOE durant el pròxim curs, i sense la Llei de Llengües aprovada, canviarà notablement el panorama de l’ensenyament del català a les regions bilingües aragoneses.
D’una banda, i al llarg del present curs, s’ha establit un conveni amb la Generalitat de Catalunya pel qual aquells alumnes que cursin l’assignatura de català al llarg de tota la secundària obtindran de manera automàtic el nivell B de coneixement d’aquesta llengua. Per un altre, s’ha desenvolupat un model de bilingüisme català-castellà a l’IES de Fraga que, en aquest cas concret, facilitarà la dita titulació.
Cas a banda suposa la matèria de català en primària, que podrà impartir-se sempre que alguns professors renunciïn a utilitzar hores d’una altra matèria per donar català, fet que, en principi, és fàcil d’organitzar sempre que el claustre ho recolzi i que és facilitat fonamentalment pel fet que les matèries d’aquest nivell educatiu posseeixen un marge d’hores variable.
El problema sorgeix quan es parla dels projectes educatius que, en teoria, poden presentar els centres de secundària que estiguin interessats a impartir català o aragonès, ja que els ensenyaments del currículum ocupen la totalitat de l’horari (30 hores setmanals), no hi ha flexibilitat horària per reduir el nombre d’hores d’una assignatura, tampoc poden impartir-se altres matèries que no siguin les que reforcen alhora que substitueixen a les àrees de llengua castellana o matemàtiques; ni tan sols queda espai per a alguna assignatura optativa, espai que fins ara es reservava per als demandants de català i d’altres matèries opcionals; tampoc és segur que els claustres recolzessin majoritàriament els dits projectes; i ni tan sols és possible impartir hores de català més enllà de les 30 hores lectives doncs la majoria d’aquests instituts de secundària disposen d’un transport escolar que és impossible mantenir més enllà del temps que la majoria d’alumnes romanen al centre.
L’única solució que se m’acut, a falta d’altres millors que espero que se li ocorreran a l’administració educativa, és permetre que algunes hores de reforç de llengua castellana o matemàtiques puguin ser utilitzades per a català, no obstant això, en alguns casos, aquesta mesura podria suposar una minva en aquestes matèries, de manera que com a solució definitiva és inacceptable. S’accepten suggeriments, que espero algú escoltarà i prendrà en consideració.
Silvestre Hernàndez i Carnè
