Coses més urgents
Els fabricants de la versió del Trivial Pursuit per a Catalunya han inclòs en la capsa que conté el joc una foto de Vall-de-roures. No he vist el joc i no conec d’ell més que les referències que de l’asumpte en donen els mitjans de comunicació –com La Comarca, per posar un exemple–. Si, dins de la mecànica del Trivial, les referències a Vall-de-roures suposen incluir este poble dins de Catalunya, es tracta d’una badada perquè, evidentment, la capital administrativa del Matarranya pertany a Aragó. Els mapes canten. Si l’Ajuntament de Vall-de-roures demana la rectificació d’esta equivocació, no fa més que buscar la subsanació d’un error.
Lamentablement, gràcies a una badada –intencionada o no, jo no ho sé– la caverna anticatalanista ha tingut una altra excusa per esmolar les armes i tonar a la càrrega amb aquella coneguda –i casposa– cançó titolada “Catalunya prepara l’invassió de la Franja”. Catalunya s’apropia els bens artístics de la Franja, acapara la gestió de l’Axiu de la Corona d’Aragó, reforma l’Estatut i ara, a més, inclou Vall-de-roures en un joc sobre el Principat. Una mica més de munició per a que els sectors més conservadors de la societat aragonesa disparen contra la tantes vegades anunciada llei de llengües. Perque, per desgràcia, és molt fàcil predisposar a la societat contra “l’enemic català” i contra els seus quintacolumnistes a l’Aragó, els catalanoparlants de la Franja. El terreny està, per desgràcia, adobat per a que germine la llaor de l’anticatalanisme. Per si faltaba un darrer ingredient per a pujar la temperatura de l’olla anticatalanista, Mariano Rajoy va declarar en una entrevista a La Comarca durant la recent estada a Alcanyís que no creu que la llei de llengues siga una necessitat de la Franja. Que hi ha coses més urgents. Sí, suposo que sí, com l’escalfament global, per exemple.
