Nines russes
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 8 de deempbre del 2007)
Tots, o quasi tots, segur que heu jugat amb les nines russes. Aquelles ninetes de fusta que cada cop que n’obris una en ix una de més menuda dins, fins que al final en ix una que no se pot obrir. Doncs bé, el Senyor Putin ha aconseguit convertir el règim del seu país en un joc de nines.
El sistema polític rus pot parèixer una democràcia equiparable a qualsevol d’Europa. Cameres representatives, control de la agenda política, eleccions lliures i freqüents, igualtat de vot, etc… Sense aprofundir gaire, pareix que les grans institucions democràtiques es troben presents en el sistema rus. Res més lluny de la realitat.
Obrim la primera nineta; trobem com les dues institucions més importants per a la democràcia estan podrides. Per un costat, les eleccions no es podem considerar lliures quant el govern ha prohibit els mítings, la propaganda i els actes públics d’alguns partits. És més, ha il•legalitzat a grups partidistes de l’oposició sense argument. I, per un altre costat, i com a conseqüència de l’anterior, les cameres electes no són representatives de la ciutadania russa per que hi falten els partits prohibits pel Kremlin, i aquest fet comporta que no hi hagi un control de l’agenda (o bé un control del govern). Com han de controlar unes cameres formades per partits aliats del govern?
Obrim la segona nineta; apareix una caricatura de la llibertat d’expressió. Medis de comunicació privats, diaris independents, etc… Tot correcte fins que algun periodista impertinent se li acut posar al descobert trames de corrupció i qüestionant la legalitat de certes accions dels dirigents actuals. Llavors s’empresona o s’assassina al responsable i de cop s’acaba la llibertat d’expressió i la llibertat d’informació necessària per la democràcia.
Si seguíssim obrint nines aniríem trobant com totes les institucions necessàries per a que un país pugui considerar-se democràtic, a Rússia estant corruptes, o no existeixen; ni llibertat d’expressió, ni control de l’agenda, ni autonomia associativa, ni eleccions lliures… Segur que si això passes a algun país dels anomenats tercermundistes seria considerat una dictadura, però els diners manen…
Marc Martí Badia
