Canvi climàtic
No és la primera volta que plorem a les portes del desert per lo poc que plou a l’ample territori del Baix Aragó. Perquè sempre hem set una terra i una gent que ha passat set, però ara és molt pitjor. I ho és perquè natros mateixos, tots, mos estem passant de la ratlla al maltractar de manera radical lo medi ambient, lo paisatge, l’aire que respirem i l’aigua clara que hem de beure de tant en tant si volem seguir vedent com ix lo sol cada dia.
Un munt de situacions contradictòries omplin l’escenari global i planetari dels fets. Ja està més que clar qui és el responsable de les catàstrofes ambientals i aquí nomes se parle, però les solucions i la correcció de comportaments a nivell personal i col·lectiu van poc a poc. La verdat incòmoda del mal que hem fet al clima, cada dia està més assumida, però els governs i els que més contaminen diguen una cosa i ne fan un altra. Els diaris escriuen un full sobre temes ecològics i n’onplin cent sobre projectes insostenibles i especulatius, o publicitat consumista d’un impacte negatiu. Tampoc ajuden massa els comportaments de la gent d’a peu, que més que a peu, alguns porten un 4x4 de dos-cents cavalls o un quad infernal enganxats davall del cul, per anar a desfer camins i fer patir als animalets del camp.
S’han secat pràcticament del tot les fonts, fontetes i xumadors del Mesquí i el Tastavins i coste d’imaginar que a moltes planes i valletes del secà, fa uns anys a l’estiu se collien fruites de tots los colors i podies veure bones rengles de panís, melonars i espàrrecs. Quins temps aquells quan s’empeltaven presseguers tardans –ara diriem de Calanda– a les vores del Guadalop, agafant els canuts dels arbres que creixien a la Vall de Pastors, que ara és un tossal de coscolls impenetrable.
