Flaire de codonys
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 17 de novembre del 2007)
Quedava al darrere la Codonyera i una flaire de codonys omplia el meu cotxe. Eren quatre codonys ben madurs, piriformes, grossos i aromàtics, que havia collit minuts abans al Mas de la Creu. Ja en queden pocs de codonyers, a la Codonyera. Quina llàstima! Aquets arbres no demanen terra ampla per produir els grocs, llustrosos i perfumats fruits, només un raconet d’un bancalet o uns pams de terra a la vora. Com a la majoria dels arbres fruiters, no els va bé la terra ampla dels marges, planes i bancals. Sabeu per què? Els seus petits i tendres arrels a flor de terra tenen aversió a les relles en general: les dels vells aladres, les de les “vertederes”, i molt més encara, les de les modernes arades. Quan més profundes i freqüents hi són les llaurades, més s’estrenyen els conductes de l’aliment dels arbres. Altra cosa és l’eliminació de l’herba.
Tornem-hi al codony, que gairebé és tornar al meu “lloc”. Quan era xiquet, de la qual cosa han passat un grapat d’anys, les fogueres de la vespra del dia del Pilar es veien rodejades de codonys, fins que el groc de la pell esdevenia negre torrat. Endins, l’aspror de la carn es feia dolç menjar i llaminadura amb alguns llunyans brins àcids.
I com no recordar també el producte més conegut del codony!, el codonyat, —confitura amb força sucre. En castellà, carne o dulce de membrillo, membrillado o codoñate; en francés, pâte de coings; cotonyata o cotonyato en Sicília; marmelada en Portugal.
Recordo que en temps passats, quan no existien els fixadors del cabell —allò que avui es diu “gomina”—, ni diners per a comprar-los, els jovents de ambdós sexes, però més les dones, bullien el cor i llavors del codony per a obtenir un producte natural i ben barat, el qual aplicat sobre els cabells feia la funció de fixador. Una flaire de codonys omplia l’església i el saló de ball tots els diumenges i festius.
José Miguel Gràcia
